tag:blogger.com,1999:blog-73675359328411371762024-03-13T06:51:04.112+01:0040è aniversari de l'Institut BellvitgeCelebrem els quaranta anys de presència i servei al barri que ens dóna nom.
Emma Núñezhttp://www.blogger.com/profile/14893226263860133103noreply@blogger.comBlogger50125tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-52235694527392255162017-07-06T19:01:00.001+02:002017-07-11T19:39:40.739+02:00Records, per Joan Maria Guarch<i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El nostre estimadíssim "Metge", el professor d'Educació Física durant tants i tant anys i que encara avui dia segueix vinculat a nosaltres com si mai no s'hagués jubilat, ens ha fet arribar un text on rememora la seva arribada al que aleshores era "Instituto de Batxillerato Mixto nº 3". Aquests records no només estan lligats a un temps sinó també a totes les persones que, com ell, </span></i><i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">van veure néixer el nostre institut, és a dir</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, la resta de professors i els seus primers alumnes. I és adient publicar-los en aquest blog per tal que romanguin en la nostra memòria. </span></i><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Estava reunit en el primer claustre abans de començar el curs a finals de Setembre, a l’Institut de Santa Eulalia, on era professor d’Educació Física des del curs 1971/72, quan em van demanar que passés per Secretaria, ja que hi havia una trucada telefònica de la Delegació d’Ensenyament de Barcelona. Vaig contestar la trucada i em van comunicar que m’havien concedit el trasllat a l’Institut mixt nº 3 de l’Hospitalet, així com havia sol·licitat el mes de juny d’aquell any 1976. Ho vaig comunicar al director de l’Institut i vaig acomiadar-me dels que fins llavors havien estat companys i companyes meus. Recordo que hi va haver una gran sorpresa per aquest fet, i que ningú no s’esperava aquesta decisió que vaig mantenir en gran secret fins que va ser el moment de comunicar-ho de forma oficial.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig passar per la Delegació d’Ensenyament a la Plaça d’Espanya (en aquells temps era allí) i vaig parlar amb el Director de l’Institut Mixt nº 3 de L’Hospitalet qui i va dir-me que hi anés el dia següent ja que ell marxava, i fins l’endemà no hi tornaria.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El dia 1 d’octubre de 1976 vaig anar a primera hora a presentar-me al centre, i quan vaig arribar el director, Joaquim Griell, m’estava esperant. Vaig prendre possessió de la meva plaça i va acompanyar-me a fer un tomb fins al gimnàs i altres instal·lacions del Centre (pati, direcció, sala de professors –actualment és la sala que anomenem de guàrdia que té dos despatxos per a reunions–, biblioteca, etc.). Mentre estàvem parlant va arribar el que seria durant molts anys company del departament i un gran amic: Sergio Manzano Ausejo. Jo coneixia al seu pare que era professor a l’Institut Balmes de Barcelona. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El gimnàs de l’Institut era de parquet, cosa extraordinària, ja que l’Institut Santa Eulalia (COPEM) no tenia aquest tipus d’instal·lació i tan sols disposava del pati i de dos vestidors. He de dir que a Santa Eulalia érem 4 professors de l’especialitat, 2 professors i 2 professores, ja que l’educació física estava separada per sexes i els professors donàvem exclusivament classe als nois, i les professores a les noies. Això es va acabar en arribar a Bellvitge. Des del primer dia las classes van ser mixtes, i al COPEM, en marxar jo, també. A Bellvitge, el gimnàs estava per muntar. Recordo que el material (espatlleres, plinton, cavall, poltre, escala horitzontal, matalassos, i altres coses) estava col·locat al mig del gimnàs per instal·lar-lo. Jo coneixia un fuster i ell, després de fer un pressupost, va ser l’encarregat d’anar-ho muntant tot i endreçar l’espai corresponent. Això va durar uns quant dies. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Mentrestant vaig anar coneixent el companys nous que ja eren al centre, i els nouvinguts com jo. Ens vam reunir en uns quants claustres que tenien lloc al que actualment és la biblioteca, ja que era l’espai més lluminós del centre. No hi havia llum i de fet no es podia fer classe ja que no teníem res de res (ni aigua, ni llum ni gas). El director va començar a demanar les altes d’ aquests serveis tant imprescindibles per començar a desenvolupar la tasca educativa que ens estava encomanada. Va ser un primer més de feina burocràtica i no precisament educativa. Al final tot va arribar. Vaig veure com feien la comesa de llum des del que ara és el passeig entre el mercat i la plaça de la Cultura, entre les dues pistes del pati i pel cobert actual que dona accés al pati. L’aigua i el gas van arribar més o menys per l’estil. A finals d’octubre estàvem instal·lats i començàrem a donar classes. Jo només tenia primers de BUP. Sergio donava classe a segons de BUP els 2 primers restants. El curs següent va fer falta un nou professor, i va ser llavors quan va començar a donar classe Xavier Orti Almirall. De tot això fa 39 anys. Records......</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
</div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-21986317386685829422017-06-27T07:53:00.000+02:002017-06-28T19:11:17.096+02:00Reculls gràfics <br />
<b>DOCUMENTAL ENTRE BLOCS, REALITZAT PELS ALUMNES DE CINEMA EN CURS DE 4t D'ESO</b><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/220694813" webkitallowfullscreen="" width="640"></iframe><br />
<div style="text-align: center;">
<br />
<div style="text-align: left;">
<b>AUDIOVISUAL "L'INSTITUT EN UNA PARAULA"</b></div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/222172235" webkitallowfullscreen="" width="640"></iframe>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWq74PstLgGPxfykCtUBgPnj2k3iag6mAduXyrdYoZT2T8tzXvdNWSuAjnCsOCWl_MFcRKtAFAbWAZcJEqlHvwHex_cos3ppBdNqXCBjjF_gPjzka3OkzyFNqY1voGlsgmH0ICMsu0tjI/s1600/INSTITUT+BELLVITGE+40+ANYS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="550" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWq74PstLgGPxfykCtUBgPnj2k3iag6mAduXyrdYoZT2T8tzXvdNWSuAjnCsOCWl_MFcRKtAFAbWAZcJEqlHvwHex_cos3ppBdNqXCBjjF_gPjzka3OkzyFNqY1voGlsgmH0ICMsu0tjI/s320/INSTITUT+BELLVITGE+40+ANYS.jpg" width="320" /></a></b></div>
<br />
<br />
<br />
<b><a href="https://www.slideshare.net/ctorrijo/institut-bellvitge-40-anys">INSTITUT BELLVITGE 40ANYS</a></b> ( Powerpoint que recull fotografies d'aquests 40 anys)<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
VEURE LA NOTÍCIA DE L'ACTE INSTITUCIONAL A<b> </b><a href="http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/11684155"><b>LHDIGITAL.CAT</b> </a> ( 21/6/2017)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />Emma Núñezhttp://www.blogger.com/profile/14893226263860133103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-59109122315450149222017-06-21T16:14:00.000+02:002017-06-28T20:52:55.390+02:00Impressions <div style="text-align: justify;">
Encara no disposo de testimonis gràfics de l'acte que va tenir lloc ahir, però sí puc aportar un recull de les moltes impressions que el públic assistent em va transmetre. Diria que la paraula resum és EMOCIÓ. Les persones allí reunides sentíem que formaven part d'una història que ens unia, teníem en comú unes aules, uns passadissos, unes parets on tots i totes havíem viscut i, alguns i algunes encara vivim, una història col·lectiva. L'edifici, al llarg d'aquests 40 anys, ha estat testimoni mut de molts fragments de vida. A l'acte d'ahir de ben segur que tothom va recordar anècdotes viscudes, viatges, èxits acadèmics, suspensos, persones que ja no hi són, amors, discussions o distanciaments. Tot aquest munt de records ens unia com també la felicitat de ser allà i compartir aquella estona amb persones que, com tu, estimen l'institut i aprecien i valoren la feina que s'hi fa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que l'organització de trobades com la d'ahir o el 9 demana un esforç extra i no poden ser, de cap manera, deixades a la improvisació o l'atzar, crec que ha estat un plaer posar-hi el meu granet de sorra i em sento recompensada en escreix en veure el goig i la il·lusió a les cares de les persones que han vingut a rememorar el seu pas pel centre<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs2Xw38_SADLTOx_ggENue_z8BDGFlrCN9eZJrRkbjfdNyIKtYcMwAcLNV0sK9nqA8pphYGM4mKMoYzOjAJRffZMpG9rkFp8CufeT5UJIIWS4O_vOgVP5j8g-8r9Z_Ss2Gf4wDw4kFsNX6/s1600/article.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="160" data-original-width="490" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs2Xw38_SADLTOx_ggENue_z8BDGFlrCN9eZJrRkbjfdNyIKtYcMwAcLNV0sK9nqA8pphYGM4mKMoYzOjAJRffZMpG9rkFp8CufeT5UJIIWS4O_vOgVP5j8g-8r9Z_Ss2Gf4wDw4kFsNX6/s640/article.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">Font: lhdigital.cat<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Vull donar les gràcies a les persones que van llegir els textos seleccionats: Sonia Regadera, exalumna i mare d'alumnes actuals de 1r i 3r d'ESO; Ricardo Castro i Àngels Coll, alumnes de la 1a promoció i Roger Castellà, alumne de 1r d'ESO i, també als autors i autores dels textos llegits, Nina Khalatyan, exalumna, Ricardo Jiménez, alumne de la 1a promoció, Albert Sánchez, exalumne, Joaquim Griell, primer director de l'institut i Sergi Forgas, professor de filosofia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vull també agrair la col·laboració de Josep Montiel , alumne de 1r de Batxillerat, conductor de l'acte, i Elena Bermúdez, alumna de 1r de Batxillerat pel seu acompanyament a piano.</div>
<div style="text-align: justify;">
Agraeixo també als alumnes de 4t d'ESO de Cinema en curs i les seves professores Mili Esono i Dolors Busquets el documental <i>Entre Blocs. 40 anys de l'institut Bellvitge. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
Afegeixo a aquest agraïment Emma Núñez, mare d'uns exalumnes del centre i expresidenta de l'AMPA, en especial pel seu alegre audiovisual <i>L'institut en una paraula. </i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I per últim, però no per això menys important, vull expressar el meu agraïment a la nova directora del centre, Adela Barreda, per haver entomat aquest projecte de la celebració dels 40 en el seu primer curs en la direcció.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I PER ACABAR, MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA VOSTRA ASSISTÈNCIA </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que no he signat cap de les entrades que he fet en aquest blog, ara sí ho faré. Jo sóc la Carme Torrijos, professora de Llengua catalana a l'Institut Bellvitge des del curs 83-84.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Espero poder completar l'entrada amb moltes fotografies que m'arribaran.<br />
<br />
A continuació, imatges cedides per algunes de les persones assistents a l'acte i a les quals estem molt agraïts:<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="878" scrolling="no" src="https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Faniversari.insbellvitge.3%2Fposts%2F235468480294097&width=700&show_text=true&height=878&appId" style="border: none; overflow: hidden;" width="700"></iframe><br />
<br />
<br />Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-83011537892855000002017-06-19T16:10:00.004+02:002017-06-19T16:20:32.821+02:00Darrera trobada TOT PREPARAT PER A L'ACTE FINAL DELS PROGRAMATS PER A LA CELEBRACIÓ DELS 40 ANYS DE VIDA DEL NOSTRE CENTRE.<br />
<br />
CELEBREM TOTS JUNTS TOTS AQUESTS ANYS DE DOCÈNCIA, EL RETROBAMENT AMB TANTES I TANTES GENERACIONS D'ALUMNES QUE HAN PASSAT PER LES NOSTRES AULES I LA FELICITAT PER LA FEINA FETA, JA QUE MALGRAT LES DIFICULTATS I ELS TEMPS DIFÍCILS QUE ENS HAN TOCAT VIURE I ENCARA VIVIM HEM COMPTAT SEMPRE I SEGUIM COMPTANT AMB UN CAPITAL HUMÀ QUE ENS HA PERMÈS I ENS PERMET ENCARAR EL FUTUR AMB ESPERANÇA I IL·LUSIÓ.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhOdzanWdH4s_bOB5xvZBNUJWKx-XUasFRNQ1czWwRPDCXHkxk-BAVnZIeUaH2g46Zq772HeCeE1V9h8vSgjBr-N8fCrsHN2-5LltXRu2ZgeGv6dhUO7zXO9vzAxf3iDUC1HJNuy0WB9g/s1600/feli%25C3%25A7os+40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhOdzanWdH4s_bOB5xvZBNUJWKx-XUasFRNQ1czWwRPDCXHkxk-BAVnZIeUaH2g46Zq772HeCeE1V9h8vSgjBr-N8fCrsHN2-5LltXRu2ZgeGv6dhUO7zXO9vzAxf3iDUC1HJNuy0WB9g/s400/feli%25C3%25A7os+40.jpg" width="296" /></a></div>
<span style="color: red;"><b>US ESPEREM DEMÀ!</b></span><br />
<br />Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-17639508849163364982017-06-14T00:08:00.000+02:002017-06-15T18:23:11.740+02:00El testimoni de l'Emma Núñez, mare i presidenta de la nostra AMPA des de 2009 a 2016<div style="text-align: justify;">
<i style="font-family: verdana, sans-serif;">Crec que vaig conèixer l'Emma el curs que vaig tenir al seu fill Àngel a 1r d'ESO, però ella ja s'havia abocat a l'AMPA del nostre institut i en començava a esdevenir un puntal. Des d'aleshores i fins que va finalitzar la presidència de l'AMPA perquè els seus fills, molt exitosament, van acabar els seus estudis a l'institut, he vist l'Emma tots aquests cursos duent a terme tota la feinada de la reutilització de llibres, col·laborant sempre per Sant Jordi, preparant festes de fi de curs, muntant activitats extraescolars, creant una fantàstica pàgina web que es fa ressò de totes les activitats de l'institut, xerrades adreçades a pares i mares i sempre al capdavant de totes les nostres reivindicacions contra les retallades i per una millor escola pública. I tot això sempre amb el somriure als llavis i amb l'únic propòsit de col·laborar amb nosaltres per a aconseguir per als fills dels pares i mares que ella representava les millors condicions que tots es mereixen. Com ella diu, "</i><i style="font-family: verdana, sans-serif;">gaudint de la festa amb </i><i style="font-family: verdana, sans-serif;"><b>complicitat</b>". </i><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Només puc acabar aquesta entrada agraint enormement a l'Emma tota la feina que ha fet, i fa encara, pel nostre institut. </i>AMB UN INFINIT RECONEIXEMENT extensiu a les teves companyes, les teves amigues, com tu dius (les que són i les que van ser).</span><br />
<br />
La meva mirada i allò que vaig sentir durant el <a href="http://40aniversariiesbellvitge.blogspot.com.es/2017/06/felic-i-encara-emocionada-per-la-nostra.html" rel="nofollow">retrobament del passat 9 de juny</a> era diferent al de moltes de les persones que omplien els passadissos de l’institut aquella tarda, principalment perquè el meu vincle amb el centre és molt més recent que el de la majoria dels presents. Però he de dir que vaig gaudir enormement amb les abraçades i somriures que es dedicaven entre elles mentre recordaven, molt emocionades, temps viscuts entre aquelles parets i també al propi barri de Bellvitge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqrgFHPINOqLNODGfyjusWCLilXHbGppDQC-R6alasOvxHva9_tH-hxbyuXVJhjJk0VU8sVhknYOib_HQvIrvaCHBSKmqkTOKyHsmOkwJtDQXg5aaPNkyHJMy-ETelngeukTiHH98HOu4f/s1600/seuma.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1243" data-original-width="1600" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqrgFHPINOqLNODGfyjusWCLilXHbGppDQC-R6alasOvxHva9_tH-hxbyuXVJhjJk0VU8sVhknYOib_HQvIrvaCHBSKmqkTOKyHsmOkwJtDQXg5aaPNkyHJMy-ETelngeukTiHH98HOu4f/s400/seuma.jpg" width="400" /></a>Tot i sent recents els meus records, vaig tenir l’oportunitat impagable de viatjar en el temps fins als inicis de l’institut, en conèixer un col·lega, l’Ernesto Seuma, un dels primers presidents de l’AMPA! He de dir que escric aquestes línies com a mare dels ex alumnes David i Àngel Sotilllo i com a presidenta de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’institut des de l’any 2009 fins al 2016.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan els nostres fills i filles comencen la secundària, estan en un moment... diguem-ne, complex, del seu desenvolupament. Canvis físics, emocionals, socials, intel·lectuals, etc., es barregen creant un còctel sovint difícil de digerir per a tots, també per a ells. En ocasions és massa amarg o agri, altres poc dolç... Davant d' això, crec que l’ingredient que permet trobar l’equilibri en aquest còctel, perquè tant els fills i filles, com el professorat, com les famílies, ens el puguem empassar amb prou garanties per gaudir de la festa, és la <b>complicitat </b>entre la família i el centre. No ho crec, n'estic convençuda! I per això des del minut 1 vaig col·laborar a l’AMPA.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vull tenir un record molt especial pel professorat amb el qual he coincidit i especialment per l’equip directiu del centre que, casualment, va estar actiu exactament durant el mateix temps que jo a l’AMPA. Amb la Montserrat Zaera al capdavant com a directora de l’institut, han estat set anys de treball conjunt impecable on les famílies hem jugat un paper fonamental en el projecte educatiu i a les activitats que, proposades tant des del centre com des de l’AMPA, es duien a terme. Hem estat un equip on cadascú des de la seva posició sumava per a intentar aconseguir objectius comuns i amb la mirada posada sempre en els i les joves. Hem estat un equip guanyador. Un equip on sense les meves companyes de l’associació, les meves amigues, res no hauria estat possible i els meus records i sentiments no serien de la profunditat que ho són.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Gràcies per la <b>complicitat</b>.</div>
Emma Núñezhttp://www.blogger.com/profile/14893226263860133103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-91434472300225984632017-06-10T14:25:00.002+02:002017-06-28T20:49:14.676+02:00Feliç i encara emocionada pel retrobament d'ahir <div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Van ser unes hores de no parar de veure somriures en cares reconegudes i de fer abraçades i mantenir converses amb persones el record de les quals sempre seguirà viu. Moments de reviure anècdotes, episodis i encara recordar persones que, malauradament, ja no són aquí. Tota una tarda plena de nostàlgia del temps passat, però també de felicitat pel retrobament. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: verdana, sans-serif;">MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS I TOTES PER LA VOSTRA ASSISTÈNCIA I LA PROXIMITAT AL CENTRE I A NOSALTRES QUE VAU DEMOSTRAR </b></div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUXlIkiYwTiup5tJ1XCmntIaxJTiFe9NYtXYZhIMq81oxd2GGFW02PWHSR4gJcZmh3ZwrcrSYQwJpGRPH74ZlQNvE8t1VHEF3S0hORxu1ELW2VF7UM1MROLIpf874lGKU-tTZTnEAoplo/s1600/grup+pintada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="898" data-original-width="1349" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUXlIkiYwTiup5tJ1XCmntIaxJTiFe9NYtXYZhIMq81oxd2GGFW02PWHSR4gJcZmh3ZwrcrSYQwJpGRPH74ZlQNvE8t1VHEF3S0hORxu1ELW2VF7UM1MROLIpf874lGKU-tTZTnEAoplo/s400/grup+pintada.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUEBZTnA5J4Y6ZEwm16pePt0zvQlSwo34pRU2C-k67Sgl57kgRL45TvsULeSekOyhfAvrSFylnxuW7cDPOgI_lCflB1Ju6XtlwDliAbpGOtzkry0yPWLCpc_DyfMi1oplqpIHb380DLQU/s1600/ENTRADA+GENT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUEBZTnA5J4Y6ZEwm16pePt0zvQlSwo34pRU2C-k67Sgl57kgRL45TvsULeSekOyhfAvrSFylnxuW7cDPOgI_lCflB1Ju6XtlwDliAbpGOtzkry0yPWLCpc_DyfMi1oplqpIHb380DLQU/s400/ENTRADA+GENT.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjshXB5WfE15zQnJCk8xKS6yzc9H5WQVRvLczMUbU4Gi5nnHAAtKCjHEHRc5ImYj1_CYlBEVUdgpo7GtrW4sQfJ2QaANe_YIew2FMSh06d7jUDBt1C16p-qBr-E-p1Jk9q4G5zLJg6U60M/s1600/NINOTS+SERGI.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="372" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjshXB5WfE15zQnJCk8xKS6yzc9H5WQVRvLczMUbU4Gi5nnHAAtKCjHEHRc5ImYj1_CYlBEVUdgpo7GtrW4sQfJ2QaANe_YIew2FMSh06d7jUDBt1C16p-qBr-E-p1Jk9q4G5zLJg6U60M/s320/NINOTS+SERGI.jpg" style="cursor: move;" width="176" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhECvQu68dt-IHhJSCmCsJDGymVG8SP8PmMV2UHo56WEZdhyLJkm3_1T5UqTHMhV3nX33_BVQCG9awAaZN0ntPh6AqWzERu40jC6-UXCM_MU-WI5tG6OurhyDGXWGXqMaloDsLO8jqf0Xw/s1600/NINOTS+ADELA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1099" data-original-width="732" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhECvQu68dt-IHhJSCmCsJDGymVG8SP8PmMV2UHo56WEZdhyLJkm3_1T5UqTHMhV3nX33_BVQCG9awAaZN0ntPh6AqWzERu40jC6-UXCM_MU-WI5tG6OurhyDGXWGXqMaloDsLO8jqf0Xw/s320/NINOTS+ADELA.jpg" width="212" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht2jZtrvfxnsdhJDrVHuliJKrDzU1HZoPpOa_53eQlNNVtJLfj7T6Jr8JpONTB3PoMbZjA6FXmLcefoQm70wjFuTJ75MyO4s-eYcFsFDvn1l80HjZz3_7iUJz9Wn0yWEMmK-Hj66yzmWo/s1600/IMG-20170610-WA0021.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht2jZtrvfxnsdhJDrVHuliJKrDzU1HZoPpOa_53eQlNNVtJLfj7T6Jr8JpONTB3PoMbZjA6FXmLcefoQm70wjFuTJ75MyO4s-eYcFsFDvn1l80HjZz3_7iUJz9Wn0yWEMmK-Hj66yzmWo/s400/IMG-20170610-WA0021.jpg" width="225" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small;">LA NOSTRA AMPA, <br />MATRÍCULA D'HONOR </span></td></tr>
</tbody></table>
<br /><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLIGTSsAHb5-5DaxPyKnJcygglQn3iPyOi5BvnMgjpN6JCyGZuiwwfqYfEGKRe7leb0_5bppHOZyl9U9GfbQrzR2c-UokLwDbkW6Pur8HAGed6zGVyAlEPSoS0nqC5r0aIEXkjMu3g9Nk/s1600/IMG-20170610-WA0019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLIGTSsAHb5-5DaxPyKnJcygglQn3iPyOi5BvnMgjpN6JCyGZuiwwfqYfEGKRe7leb0_5bppHOZyl9U9GfbQrzR2c-UokLwDbkW6Pur8HAGed6zGVyAlEPSoS0nqC5r0aIEXkjMu3g9Nk/s640/IMG-20170610-WA0019.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small;">40 anys després, uns quants alumnes de la primera promoció amb el seu professor de matemàtiques a la seva classe. </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small;">Resolien una fórmula que aleshores no van entendre.</span></div>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small;">
</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMMo5GRqmy153yIndmGEefrrNXscvbL0j8kLntsiVKEKiZWvX63C7s2OhJDHj6ABkVkokpNyuwNfKYnPyu47Z8EUb9BOyfd8-I0ShqY_KnYmeI7F3eji2U54I7sYT9q1ws8SENAkYylvg/s1600/IMG-20170610-WA0001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMMo5GRqmy153yIndmGEefrrNXscvbL0j8kLntsiVKEKiZWvX63C7s2OhJDHj6ABkVkokpNyuwNfKYnPyu47Z8EUb9BOyfd8-I0ShqY_KnYmeI7F3eji2U54I7sYT9q1ws8SENAkYylvg/s400/IMG-20170610-WA0001.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfDUf3bqaQUQHqiV75f7hnGu-MBDsf8hWQvu1pNJGVQ-B11LpdPJmvnIjNbSNcoFoAWho_2rc5CW3Y6h4dReEsAxTeDRFeiQHZw522xqBzCMnKgTUgiT3D6SNVnLG9wdegakRHo07O7Ns/s1600/IMG-20170610-WA0018.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfDUf3bqaQUQHqiV75f7hnGu-MBDsf8hWQvu1pNJGVQ-B11LpdPJmvnIjNbSNcoFoAWho_2rc5CW3Y6h4dReEsAxTeDRFeiQHZw522xqBzCMnKgTUgiT3D6SNVnLG9wdegakRHo07O7Ns/s400/IMG-20170610-WA0018.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small;">La sempre tan activa 1a promoció. </span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8l804tzXwfejjPxjY-zlZKQN4rzkFTsR0_4IDRY2FzMhGCGYfsHr9_2shfYTscB_bXwt_E6Vpjq7Zk3Wnyhw0rnEgGfrkh8DPXn5AwIyg_PmMhG7tXnTXpSmMyjbRpdlatA4XOGz-yM8/s1600/IMG-20170610-WA0010.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8l804tzXwfejjPxjY-zlZKQN4rzkFTsR0_4IDRY2FzMhGCGYfsHr9_2shfYTscB_bXwt_E6Vpjq7Zk3Wnyhw0rnEgGfrkh8DPXn5AwIyg_PmMhG7tXnTXpSmMyjbRpdlatA4XOGz-yM8/s400/IMG-20170610-WA0010.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8l804tzXwfejjPxjY-zlZKQN4rzkFTsR0_4IDRY2FzMhGCGYfsHr9_2shfYTscB_bXwt_E6Vpjq7Zk3Wnyhw0rnEgGfrkh8DPXn5AwIyg_PmMhG7tXnTXpSmMyjbRpdlatA4XOGz-yM8/s1600/IMG-20170610-WA0010.jpg"></a><br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
A continuació, imatges cedides per algunes persones que van assistir a la trobada i a les quals agraïm moltíssim la seva col.laboració per construïr aquest bloc:<br />
<br />
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="784" scrolling="no" src="https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Faniversari.insbellvitge.3%2Fposts%2F235463043627974&width=700&show_text=true&height=784&appId" style="border: none; overflow: hidden;" width="700"></iframe><br />
<br />Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-28224286882984016762017-06-09T16:12:00.001+02:002017-06-09T16:12:15.061+02:00Ha arribat el dia de la nostra retrobada<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Falta ja poca estona per a retrobar-nos tots i totes a l'institut, l'espai comú de tots nosaltres que avui està ben preparat per a rebre'ns i facilitar que compartim una estona de records i emocions. </span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP-p5UOYTHe-dT9waT4Xw4uwclXGZUr7sgvDZmXjllxvZnXSW9_AFpGd_VZ2RoNoD4nGveb9vCya_u9ZLKAy3fWZb4L9A9cOhCFTH1BdY5KE8VEBHvNIZ5WWMhQjA6LLGXbeqNEw9YRb4/s1600/feli%25C3%25A7os+40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP-p5UOYTHe-dT9waT4Xw4uwclXGZUr7sgvDZmXjllxvZnXSW9_AFpGd_VZ2RoNoD4nGveb9vCya_u9ZLKAy3fWZb4L9A9cOhCFTH1BdY5KE8VEBHvNIZ5WWMhQjA6LLGXbeqNEw9YRb4/s640/feli%25C3%25A7os+40.jpg" width="360" /></a></div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-6511619658504477492017-06-06T18:03:00.001+02:002017-06-07T00:19:07.242+02:00Text de comiat als alumnes de 2n de Batxillerat del professor de filosofia Sergi Forgas<div style="text-align: justify;">
Sergi Forgas és professor de filosofia al nostre institut des del curs 1989-90 i aquest curs, després de 33 anys dedicats a la docència, ha decidit jubilar-se. El passat 26 de juny, el dia de la celebració del comiat dels alumnes de 2n de Batxillerat, va adreçar tant als alumnes de la seva tutoria de 2n B com a tots i totes els de 2n A el text que tot seguit llegireu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tots els companys i companyes i, de ben segur, molts alumnes trobarem a faltar en Sergi, la seva lucidesa i equanimitat, el seu bon exemple. I li desitgem tot el millor en aquesta nova etapa que ara inicia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Gràcies Sergi per tot el que has aportat a l'ensenyament en general i al nostre centre en particular. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<i><div style="text-align: justify;">
<i>El primer que voldria dir-vos és que aquest acte té per a mi un valor i un significat molt especial. Fa exactament trenta-tres anys que vaig començar la meva tasca professional com a docent i aquesta tasca arriba enguany a la seva fi.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Quan venia cap aquí, recordava la primera promoció d’alumnes de Batxillerat a qui vaig acomiadar en la seva graduació i em venia la imatge clara de les seves cares, gairebé podia novament sentir fins i tot les seves veus. Estic segur que també us recordaré a vosaltres de la mateixa manera. Diuen que les coses que millor recordem són precisament les primeres i les darreres que experimentem i vosaltres sou avui per a mi la darrera de les promocions que podré acomiadar.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Han estat trenta-tres anys de dedicació a una activitat, la docència. Arribant a la fi d’aquest camí, sento que puc dir que haver desenvolupat aquesta professió ha estat un privilegi i una sort immensa. Visc amb una enorme gratitud haver pogut aprendre ensenyant. Durant tots aquests anys, cadascuna de les vostres preguntes, cadascun dels vostres dubtes, cadascuna de les vostres confrontacions han estat per a mi un desafiament que m’ha permès anar aprenent amb vosaltres; sincerament us dic que, gràcies a vosaltres, els alumnes que he anat tenint tots aquests anys, m’he anat fent més savi i més persona. Gràcies, per tant, per tot el que m’heu ensenyat.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Avui ha arribat el moment de dir-vos adéu i en aquests moments voldria només donar-vos alguns petits consells. No sóc gaire amic dels consells, en realitat crec que serveixen generalment de ben poca cosa, perquè estic convençut que el que realment serveix és el que un mateix aprèn de la seva pròpia experiència. En aquesta ocasió, però, i donat que és l’última vegada que faig un acte com aquest, permeteu-me que us en doni alguns, per si hi ha sort i alguna vegada podeu recordar-los i tenir-los en compte.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>En primer lloc, el que us recomano amb tot el cor és que us apropeu i lluiteu amb força per tot allò que us faci sentir bé, per tot el que us faci créixer com a persones, que us acosti el màxim possible, en la mesura en què la vida us ho permeti, a la felicitat. Recordeu sempre que, com deia el vell Aristòtil, la felicitat és la finalitat de la vida. Aposteu per la felicitat, doncs.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Per altra banda, us diria també que us allunyeu i rebutgeu amb tota la determinació de què sigueu capaços tot allò que sentiu que us pugui danyar físicament o emocionalment. Aparteu-vos, sense dubtar, de tot allò, siguin persones o situacions, que des del més profund del vostre cor sentiu que són perjudicials o tòxiques per a vosaltres. Tinc el convenciment que la pitjor falta d’ortografia que es pot cometre a la vida és la de no saber posar punt i final a les situacions que no ens convenen. No cometeu aquesta falta, si us plau.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>La vida és un miracle d’una gran bellesa, però heu de saber (i segur que molts de vosaltres ja ho sabeu) que també vindran moments molt difícils i dolorosos. Penseu, quan aquests moments es presentin, que, de la mateixa manera que un vaixell no s’enfonsa per l’aigua que té al seu voltant sinó per la que aconsegueix entrar dintre seu, així mateix, davant les situacions difícils que viureu, no heu de permetre que els problemes entrin tan a dintre que us acabin enfonsant. Preserveu sempre en una part de vosaltres un lloc per a l’esperança, un lloc central a recer de tempestes.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>I sobretot, nois i noies joves com sou, no us deixeu intoxicar per tota mena de missatges negatius i pessimistes que us envolten i que circulen per tot arreu. En definitiva, som el que creiem i el que creus i fas teu acaba d’una manera o altra fent-se realitat. Vigila el que decideixes creure de tu mateix, dels altres, de la vida...</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Com diria el vostre vell conegut Friedrich Nietzsche, la vida és tràgica, en el sentit que és terrible i alhora profundament meravellosa, és un miracle i un regal: gaudeix-ne amb tota la intensitat i viu-ne cada moment com si aquest s’hagués de repetir eternament...</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Finalment, m’agradaria per acabar explicar-vos un petit conte, un conte d’aquells que fan pensar i que ja sabeu que m’agrada de tant en tant explicar a classe. Segur que ja us l’he explicat alguna vegada, sento repetir-me, però el cert és que hi ha algunes idees que potser cal escoltar-les moltes vegades per arribar a entendre-les de veritat, no solament amb l’oïda, sinó amb el cor.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Hi havia una vegada un home savi que vivia en un poblet de la muntanya. Aquest home tenia un fill i un cavall, que era una de les seves possessions més preuades. Un dia el cavall es va escapar i va desaparèixer per les muntanyes. Els veïns del poble van anar tots a visitar l’home i a mostrar-li la seva condolença per la desgràcia que suposava la pèrdua del cavall. L’home els va agrair la visita però els va dir en un to serè:</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>- Desgràcia, sort... qui sap?</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Al cap d’uns dies el cavall que havia fugit a les muntanyes va tornar al poble amb quatre eugues salvatges. De sobte, el nostre home no tenia un animal sinó cinc. Els veïns van anar tots a casa seva per felicitar-lo de la sort que havia tingut. Ell els va rebre amablement i els va dir amb el seu to acostumat:</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>- Sort, desgràcia... qui sap?</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>El fill de l’home va procedir a domar les eugues salvatges que ara posseïa, amb tan mala fortuna que va caure d’una d’elles i es va trencar la cama. Els veïns tornaren un cop més a visitar el nostre home per manifestar-li el seu condol per la desgràcia dels seu fill i novament, amb la seva coneguda amabilitat, els va rebre i els va dir serenament:</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>- Desgràcia, sort... qui sap?</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Al cap d’uns dies que el fill s’havia trencat la cama, al país on vivien es va declarar la guerra i van cridar tots els joves a mobilitzar-se per anar a lluitar. Naturalment, el fill del nostre home savi va ser declarat exempt per l’accident que havia patit. Una vegada més, els seus veïns van visitar la casa del vell savi per expressar-li l’alegria per la sort que havia tingut en deslliurar-se-li el fill de la guerra... i ja us podeu imaginar què els va contestar aquell home tan savi:</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>- Sort, desgràcia... qui sap?</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Us explico una vegada més aquesta petita faula perquè veieu que heu de lluitar per tot allò que desitgeu per a la vostra vida, heu de posar tota l’energia en tractar d’aconseguir les vostres metes, però al mateix temps penseu que, quan les coses no us surtin tal com les heu volgut, quan sentiu que el fracàs o la mala sort han pogut més que els vostres esforços, mai no sabreu si aquella porta que ara se us tanca és precisament la condició d’unes altres que se us estan obrint sense saber-ho.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Moltes gràcies per escoltar-me un cop més...</i></div>
</i><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-26580568848636785672017-06-04T23:52:00.003+02:002017-06-06T21:00:38.278+02:00Trobada de tots i totes el proper divendres 9 de juny<span style="color: #1d2129; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14px;"><i><a href="https://www.facebook.com/aniversari.insbellvitge.3?fref=ts"><b>ARMANDO PEDRET GONZALO</b></a>, de la primera promoció de l'institut, ha fet una crida a facebook per a la nostra trobada de divendres 9 que, esperem, sigui un gran èxit. L'acompanya amb una fotografia de la samarreta de gimnàstica que usaven aleshores amb el logo que nosaltres hem incorporat en aquest blog. </i></span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;"><br /></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">"40 años no son nada......Nosotros iniciamos la historia, pero entre todos y todas la escribimos.....Los de ayer. Los de hoy.</span><br style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">Los de siempre.</span><br style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">Nosotros marcharemos. El instituto, también. Pero que no nos roben su historia, nuestra historia, nuestros sueños, nuestra juventud.</span><br style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">Espero abrazaros a tod@s el viernes en el Insti."</span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;"><br /></span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguvC2uAvVe_x3c_53mwPJ3itxMn7H7YhRr2cBXk9Iqil2TKXhE25lGM1m3vt_n47t1k-ocDxRvrs_xrD6KW60nbt_wWb7VC-W918W3IvuGWknpxsXiIPidma8rkkONdrvDwQ3TF5tkvtY/s1600/bo+samarreta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="641" data-original-width="641" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguvC2uAvVe_x3c_53mwPJ3itxMn7H7YhRr2cBXk9Iqil2TKXhE25lGM1m3vt_n47t1k-ocDxRvrs_xrD6KW60nbt_wWb7VC-W918W3IvuGWknpxsXiIPidma8rkkONdrvDwQ3TF5tkvtY/s320/bo+samarreta.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;"><br /></span></span>
<br />
<h2>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: red; font-size: 14px;"><b>US ESPEREM. </b></span></span></h2>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;"><br /></span></span>Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-63660501830676350952017-05-29T20:22:00.001+02:002017-05-29T21:22:39.442+02:00Text de comiat dels alumnes de 2n Batxillerat <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Com a complement a l'entrada anterior de la cerimònia de graduació, aquesta entrada és el text de comiat que ens van dedicar els i les alumnes. Expressen en ell uns sentiments que segur seran compartits per moltes generacions d'alumnes que han passat per aquestes aules. Els agraïm enormement els seus reconeixement i gratitud, que així com en el seu text també recullen, fem extensiu a les famílies que els han fet costat i han confiat en nosaltres per a fer aquest viatge d'aprenentatge i creixement. </i></span><br />
<br />
<div align="center" class="MsoHeader" style="text-align: center;">
<b><u><span lang="ES" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16.0pt;">CARTA AGRAÏMENT COMIAT<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div align="center" class="MsoHeader" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Avui és un dia molt especial
per tots nosaltres, un dia que recordarem per sempre com “aquell dia en que vam acabar una etapa que ha durat sis anys,
el dia en que vam plorar, riure, recordar, enyorar, emocionar i molts altres
sentiments viscuts.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Avui acabem l’Institut, anys
molt bonics de la nostra vida en els quals hem crescut, hem après i gràcies als
qual ara som els que som. S’acaben els
anys, però no els records tan valuosos
acumulats, les persones conegudes tan estimades, l’aprenentatge, els moments,
els sentiments...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Acabem un capítol de la nostra
vida i comencem un altre tan nerviosos i espantats com quan vam començar
l’Institut, però tenim l’esperança que també ens en sortirem, i el superarem amb tant d’èxit com ho fem en
aquest.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Nosaltres, els alumnes, us ho volem
agrair perquè sense vosaltres no estaríem ara commemorant aquest dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Agraïm a les nostres famílies per haver-nos donat suport tants anys, per
estar al nostre costat quan més ho necessitàvem, per haver-nos educat i ajudat
en tot el que hem necessitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Agraïm honestament a tot
l’equip docent que ens han acompanyat durant aquests sis anys, us agraïm per
haver tingut tanta paciència amb nosaltres, per haver-nos ensenyat tant, per
haver sigut amics nostres no només professors, per ajudar-nos a créixer i a
formar-nos com a persones, per aconsellar-nos, per ser un exemple per
nosaltres, per tota la vostra ajuda i estima, us ho agraïm i us felicitem per fer-ho tan bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Agraïm a l’Institut
Bellvitge obrir-nos les portes, acollir-nos
i demostrar-nos que aquest Institut és molt més que un centre educatiu, és una
gran família de la qual tots formem part
i sempre estimarem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ens acomiadem amb un somriure a
la cara i amb satisfacció i alegria al
nostre cor per haver arribat a la META. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ens acomiadem amb tristesa per
haver de dir adéu i començar un altre capítol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ens acomiadem amb tots els
records que perduraran a l’ànima.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ens acomiadem amb tot el
coneixement necessari per ser persones i continuar aquest viatge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ens acomiadem, però mai oblidarem aquests anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Per això i per molt més, ens
acomiadem amb un GRÀCIES molt gran!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">ELS ALUMNES de 2n
BATXILLERAT<o:p></o:p></span></div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-70565662723397473612017-05-28T11:23:00.000+02:002017-05-28T21:37:36.498+02:00Graduació 2n de Batxillerat. Promoció 2015-17Divendres 26 vam celebrar l'acte de graduació dels i les alumnes que han acabat aquest curs 2n de Batxillerat.<br />
<br />
Ja fa uns anys que celebrem aquests comiats (i també les graduacions de 4t d'ESO, que per a molts i moltes, que no seguiran estudiant batxillerat, significa la fi del seu pas pel centre) Abans no solíem fer aquestes celebracions i per això la majoria de les promocions que van estudiar amb nosaltres BUP i COU i encara els primers cursos d'ESO i Batxillerat no tenen aquestes fotografies de grup com a record de la seva promoció. Solem fer aquestes fotos a l'entrada, davant de la palmera que ha estat testimoni mut del pas dels molts estudiants que al llarg d'aquests 40 anys han freqüentat el nostre institut.<br />
<br />
Si la promoció del 1976 és la primera del centre, la que el va estrenar el curs 1977 i preserva tants i tants records dels seus anys, la que es va graduar ahir és la que en fa 40, i per ser una data tan significativa, també nosaltres, que els hem acompanyat aquests cursos, en guardarem un entranyable record.<br />
<br />
Com hem dit sempre a tot l' alumnat al qual hem hagut d'acomiadar en finalitzar la seva etapa amb nosaltres, també ara els desitgem molts d'èxits en la seva nova etapa. Esperem que s'hagin sentit escoltats i valorats i que guardin bon record d'aquesta àmplia família a la qual pertanyen.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggVqC4MGJgpHCG-53h2kM2F1ZG1TAbrCDDP7W0oInrJS124YvAQFM8qoCNIa2_sIL_uUG6yqrREWIx8iYV_f_kiM_uUY7yTWb9BJazKeIXIXu2_s6Vq5sMaLztXB8V_SpVMNyiFSiT7oo/s1600/2n+A+27.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="883" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggVqC4MGJgpHCG-53h2kM2F1ZG1TAbrCDDP7W0oInrJS124YvAQFM8qoCNIa2_sIL_uUG6yqrREWIx8iYV_f_kiM_uUY7yTWb9BJazKeIXIXu2_s6Vq5sMaLztXB8V_SpVMNyiFSiT7oo/s400/2n+A+27.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXIwKye5Tn7duvSinB7BoDii3sjaWyoBde0TQw_4xS89WDvQ6Mxj5yoKQ4whylm7nUi8tO2U6xAjEnJdpdMv4_tYgECu9nAq-6yXqHW78KMihkTpHErr7lV6FS-FJl-3k1dpraW5AdUBc/s1600/Art%25C3%25ADstic+25.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="795" data-original-width="1060" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXIwKye5Tn7duvSinB7BoDii3sjaWyoBde0TQw_4xS89WDvQ6Mxj5yoKQ4whylm7nUi8tO2U6xAjEnJdpdMv4_tYgECu9nAq-6yXqHW78KMihkTpHErr7lV6FS-FJl-3k1dpraW5AdUBc/s400/Art%25C3%25ADstic+25.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-9758992411108511452017-05-26T16:22:00.003+02:002017-05-26T16:28:08.355+02:00Testimoni de Xabier Arztazkoz, arquitecte<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Xabier Arztazkoz, arquitecte que també estudia un doctorat en Sociologia, ha compartit amb nosaltres moltes hores quan ens ajudava a tirar endavant el projecte que vam anomenar Vassari XXI de renovació i museïtzació dels nostres passadissos per a presentar a la crida de la Fundació Bofill. Ara que tot ha acabat i que hem sabut que la nostra proposta no ha guanyat cap dels premis ens ha fet arribar el seu testimoni.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Tot i no haver rebut l'anhelat guardó crec que totes les persones que formem part de la comunitat educativa hem après molt de l'experiència. Hem treballat en equip, amb entusiasme, empenta i il·lusió i tot plegat ho hem d'entomar com una oportunitat per a futurs projectes de centre.</i></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif;">AZKENAK
(los últimos)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif;">Llegué hace muy poco al Instituto
Bellvitge, probablemente haya sido de los últimos en hacerlo aunque, tras de mi,
seguro que vendrán muchos más. Apenas sabía nada del centro salvo por unas fotografías
que había conseguido un par de días después de haber conocido a Carolina y
Adela un sábado a finales de febrero, en la jornada que la fundación Jaume
Bofill celebró con motivo de la presentación del concurso <i>Hack The School</i>. Allí, en la puerta, junto a la mesa de
acreditaciones nos presentamos. A mi, como arquitecto, me habían asignado vuestro
instituto como espacio en el que realizar una propuesta de intervención y a
ellas les habían propuesto como solución a sus problemas un arquitecto doctorándose
en sociología que, a duras penas, conseguía expresarse en catalán. Coser y
cantar. Al finalizar la jornada introductoria y tras presentarse las bases del
concurso, convenimos reunirnos en el instituto la siguiente semana para que
Ángela –arquitecta también y compañera en el concurso- y yo pudiéramos
conocerlo, familiarizarnos con el espacio y escuchar todas las propuestas en
las que se habían pensado para poder cambiar algunos de los espacios comunes
del instituto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif;">Aquella tarde tras la
visita, sentados en el despacho de dirección, comenzamos a elaborar un
calendario de trabajo y preparamos algunas de las actividades para las
siguientes semanas. El proyecto <i>Vassari
XXI</i> había echado a andar definitivamente sin prisa ni pausa y propulsado por
una idea clara: fomentar la participación de todo el instituto en el proceso de
diseño. Y así, se hizo el caos: Salimos a los pasillos para fotografiarlos, los
alumnos identificaron en planos de distribución los espacios que menos les
gustaban, se improvisaron clases de tecnología, actividades culturales,
claustros para profesores y también se recibieron visitas institucionales. El
hecho es que, de alguna manera y sin ser muy conscientes, en poco menos de un
mes los alumnos se habían apropiado del proyecto que buscaba transformar la
imagen de los pasillos del instituto. A este desorden inicial, le siguieron
varias actividades en las aulas donde se buscaba fomentar la participación de
todos los alumnos, dejando que sus ideas, dudas y sugerencias fluyeran en el planteamiento
de posibles soluciones a los problemas que anteriormente ya habían
identificado. Con esta actividad poníamos fin a una primera etapa de confusión
inicial, aproximación y empoderamiento del proyecto que había tenido como
objetivo dar todo el protagonismo del conjunto de los alumnos y profesores del instituto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif;">Pero, como parafraseó Lope
de Vega: había que ponerle el cascabel al gato.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif;">No fue fácil decidir cómo darle
forma a la siguiente etapa, el entusiasmo y las ganas también se habían apoderado
de nosotros en el transcurso de las semanas. Teníamos mucho material gráfico,
un análisis exhaustivo, propuestas interesantísimas, alumnos, profesores y
padres motivados y, sobre todo, muchas ganas de que las cosas saliesen bien. Para
pensar en lo que estaba por venir Ángela y yo decidimos quedar para tomar un
café, uno de esos que resuelven problemas. Y resolvimos que la mejor opción
para avanzar era formar un grupo reducido de trabajo para que pudiese dar
tiempo a desarrollar una propuesta que se presentaría al concurso al cabo de
pocas semanas. Este comité formado por alumnos de todos los cursos trabajó sin
parar durante varios días recogiendo y sintetizando muchas de las ideas de sus
compañeros, imaginando las propuestas en perspectiva, pintándolas con
acuarelas, riendo mientras aprendían a dibujar la sección de una escalera y construyendo
varias maquetas que acabaron por habitar piratas de Playmobil. Finalmente, el
proyecto <i>Vassari XXI</i> se presentó como
un proyecto que pretendía convertir los espacios comunes del instituto en un
gran lienzo, donde además se expondrían públicamente los trabajos de los alumnos
y se habilitarían zonas de estudio comunes y áreas de descanso. Un gran árbol
dibujado en las paredes de la escalera conectaba toda la intervención artística
siguiendo una idea que enraizaba la llegada de los alumnos en planta baja,
ascendía a cursos superiores trepando por el tronco de la planta primera y para
salir al mundo a través de las ramas y la copa del árbol dibujadas en la última
planta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif;">Con todo este material nos
presentamos hace cuatro semanas al concurso y hace unos días nos comunicaron
que no lo hemos ganado o no lo hemos hecho en el sentido en el que nos lo
habíamos imaginado al inicio. Sin embargo, pienso que en todo este tiempo se
han logrado muchas otras cosas que nacieron y crecieron más allá de una
competición y que, con el devenir de las semanas, han adquirido tanto valor o
más que ir a recoger un premio. De todas ellas y para poder darle un final a
esta entrada en el blog me quedaré con dos: La primera es saber que el pretexto
de un concurso como<i> Hack The School</i>
ha servido para que hayan disfrutado aprendiendo. La segunda es haberme sentido
feliz viendo cómo lo hacían. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif;">Llegué hace muy poco al
Instituto Bellvitge, pero <b>espero
quedarme por mucho tiempo más. <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif;">Xabier. <o:p></o:p></span></div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-43502359940225983752017-05-24T20:29:00.001+02:002017-05-24T23:08:27.679+02:00Una família vinculada a l'institut, Chicano-Corrales.<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tant l'Andrea com l'Àlex van estudiar amb nosaltres ESO i Batxillerat científic amb boníssims resultats. Anys abans també els pares havien estudiat a l'institut. Els agraïm enormement les seves afectuoses paraules. Julián, Núria, Andrea i Àlex, esperem retrobar-vos el dia 9 de juny. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><i>Hola, som la família Chicano-Corrales, formada pel Julián, la Núria,
l’Andrea i l’Àlex. Dir-vos que quan va començar el nostre camí com a família,
cap a l’any 1979, en Julián anava a 2n de BUP i va conèixer a la Núria,
que començava 1r. Diuen que s’ha d’estar al lloc correcte i a l’hora correcte
per trobar-te al teu destí, i sembla que estàvem destinats a trobar-nos. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><i>Com alumnes, el nostre pas per l’institut va ser correcte i no gaire
brillant, tot i que vam aconseguir la titulació de Batxillerat (BUP
corresponent). Eren altres temps, en els que moltes vegades la relació
professor-alumne era més de “col·legues” i teníem unes llibertats a classe
impensables avui dia. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Amb l’arribada en 2007 de l’Andrea i 2009 de l’Àlex a l’institut com
alumnes d’ESO, dos anys més joves que la que teníem nosaltres, i amb un altre
pla d’estudis diferent, ens trobem que no tot havia canviat, ja que perduraven
alguns dels nostres antics professors: Elena Rodrigo, Fran Bello, la Carme
Torrijos, Marisa Díez, Ricard Vázquez, “El Metge”, etc.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><i>He de dir que el pas de l’Andrea i de l’Àlex sí que va ser brillant, i ens
van superar de lluny tant a nivell acadèmic com de participació i implicació
amb el centre, ja que a dia d’avui segueixen mantenint una molt bona relació
amb l’equip de professors, tot i que tots dos ja estan a l'etapa
universitària; i l’Andrea segueix vinculada a l’institut, ja que a les tardes
realitza l’activitat d’Estudi Assistit. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">En una cosa estem tots quatre d’acord, i és que el nostre pas per
l’Institut Bellvitge ha estat ple de bons records</span>. </span></i><o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhORwEqjYmuN8mPgngMDtEVKmntKfWoDP3wEh27dvmpsRWec4Xr5FippYCY0jErPEOp5iZwy1HHlDfORYrLAfUoXRoZYOATm7I5JmEiRAY6ViYFo4L9gn7NC-h8dYXcaV5JBVrJWqc2-dA/s1600/fam%25C3%25ADlia+Chicano-Corrales+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="708" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhORwEqjYmuN8mPgngMDtEVKmntKfWoDP3wEh27dvmpsRWec4Xr5FippYCY0jErPEOp5iZwy1HHlDfORYrLAfUoXRoZYOATm7I5JmEiRAY6ViYFo4L9gn7NC-h8dYXcaV5JBVrJWqc2-dA/s400/fam%25C3%25ADlia+Chicano-Corrales+%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-85215285036024516202017-05-23T14:55:00.001+02:002017-06-06T18:11:18.284+02:00L'afectuós record de Nina Khalatyan, ex alumna<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>
La Nina va arribar d'Armènia a 3r d'ESO i ben aviat va aprendre tant català i castellà com els i les seves companyes de curs. Després d'estudiar Batxillerat amb nosaltres, va fer Dret i actualment treballa en un despatx d'advocats i estudia el màster. T'agraïm moltíssim les teves paraules i voldria fer un retorn aquí mateix: també nosaltres vam aprendre amb tu, de la teva empenta, la teva tenacitat i la teva seguretat.</i></span><br />
<br />
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Aniversari
IES Bellvitge <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<div class="Default" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La meva historia a “l’insti” és ben
singular, ja que hi vaig arribar amb una
edat en la qual em pensava que ja havia
vist món. En certa manera així era,
doncs durant els primers anys de vida vaig haver de canviar de perspectiva i
aprendre a observar el món, la gent. Ara bé, a “l’insti” vaig aprendre molt. Em
van demanar que per aquest quaranta aniversari expliqués una anècdota de
“l’insti”, però m’he posat a escriure i vull parlar de parets. </span></div>
<div class="Default" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="Default" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Seran les parets. Parets que guarden
tantes històries dels que hem passat per allà, dels que hem viscut, hem sentit,
hem après a ser, a voler, a demanar, a canviar i a ser valent. En definitiva, a
“l’insti” es tracta d’aprendre a
imaginar, a llegir i veure el món tal com és, sense deixar-se la lletra petita
del contracte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Doncs ara sí, i amb la vista a
“l’insti”, penso que el món és tan perfecte com nosaltres podem aconseguir
imaginar-lo. “L’insti” ens dona instruments per aprendre; amb totes les opcions
davant la taula; ens fa de mirall per poder observar-nos, ens deixa canviar de
persona o de personatge; en fi, el que no hagin presenciat aquelles parets és no
ha passat en 40 anys d’història. 40 anys, que no són pocs, que no deixen
indiferent, que, almenys a mi, em donen esperança; esperança d’ensenyar a
altres joves (en aquelles edats tan crítiques i vitals) a imaginar, viure en
color, sempre, sentir l’ opció de “reset” i començar a fer bé, poder reptar la
pròpia força de voluntat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Jo, que em penso que he vist molt, però
no tant, per aquest 40 aniversari no puc deixar d’agrair a “l’insti” cada
lliçó, cada lletra, cada dia que em van mirar aquelles parets. <i> </i></span><span style="color: windowtext; font-family: "arial" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="break-before: page; line-height: 150%;">
<span style="color: windowtext; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ara bé,
les parets les fan les persones, i no penso aquí en aquelles que van posar
pedra sobre pedra; que també va ser una gran feina, que van ser els que van
permetre iniciar l’aventura d’ensenyar i aprendre a “l’insti”; sinó que penso
en aquelles persones que no hem estalviat mai en emocions, i davant aquelles
parets ens hem deixat ensenyar del goig que fa el negre sobre blanc; la paraula
ben escrita sobre paper blanc de neu. (Tot i que ara recordo que a l’insti
també vaig aprendre de reciclar; doncs el paper de “l’insti” no és blanc de neu
sinó ocre “pensant en el futur del planeta”.) <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="line-height: 150%;">
<span style="color: windowtext; font-family: "verdana" , sans-serif;">Jo, que em penso que he
vist moltes persones (i també poques persones), per aquest 40 aniversari no
vull deixar d’ agrair a Carme, a Ricard, a Sergi; i també a tots els que em vau
acompanyar durant aquells pocs anys que vaig passar per “l’insti”; cada lliçó i
consell, el carinyo, el respecte, la motivació, les ganes que em vau regalar,
el meu català, el castellà, la literatura, les batalles de “Espanya”, les
filosofies de viure i sentir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="line-height: 150%;">
<span style="color: windowtext; font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquelles parets; les de
“l’insti” són tan especials perquè han
vist persones que treballen amb amor, que estimen ensenyar, que estimen a qui
ensenyen, que no estalvien en emocions. (Així, com els tres que he destacat.) <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="line-height: 150%;">
<span style="color: windowtext; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><span style="color: windowtext; font-family: "arial" , sans-serif;">Gràcies. Feliç quaranta aniversari de l’IES Bellvitge! </span></b><span style="color: windowtext; font-family: "arial" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<i style="text-align: justify;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Nina Khalatyan</span></i>Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-36754108728340122352017-05-21T13:11:00.000+02:002017-05-22T17:31:29.034+02:00Comentari d'Adela Barreda, directora de l'institut<div style="text-align: justify;">
L'Adela ha fet arribar un comentari a l'entrada del testimoni d'Albert Sánchez, però en realitat és una reflexió sobre totes els testimonis que ens heu fet arribar. És per això que el publiquem en forma d'entrada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>L'Albert ha resumit en <a href="http://40aniversariiesbellvitge.blogspot.com.es/2017/05/testimoni-dalbert-sanchez-exalumne.html">aquestes paraules</a> el que ha estat el seu pas pel nostre institut: </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>AMISTATS, CONEIXEMENTS, VALORS I EXPERIÈNCIES! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Rellegint els testimonis aquí publicats n'hi podem afegir d'altres. Aquí us deixo el llistat que en resulta, extret literalment dels textos que ens heu fet arribar:</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>CONEIXEMENTS, SUPORT, RECOLZAMENT, ESFORÇ, VALORS, AMISTATS, FAMÍLIA, ENYORANÇA, ESTIMA, ORGULL, AGRADECIMIENTO.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Per resumir el que ha estat, és i vol continuar sent el nostre centre, penso que res millor que les paraules en primera persona dels qui han compartit amb nosaltres el seu procés d'aprenentatge.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>A TOTS AQUELLS QUI COM L'ALBERT HEU DEIXAT PER ESCRIT ELS VOSTRES RECORDS, LES VOSTRES VIVÈNCIES, ELS VOSTRES SENTIMENTS ,... MOLTÍSSIMES GRÀCIES!</i></div>
<br /><br /><br /><br /><br />Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-58743903763016294762017-05-20T13:39:00.001+02:002017-05-24T20:39:52.570+02:00Testimoni d'Albert Sanchez, exalumne<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><i>L'Albert estudia actualment 2n de Dret a la Universitat de Barcelona. T'agraïm moltíssim el teu tan cordial record. </i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Hola a
tots i a totes. El meu nom és Albert Sanchez Guerrero. Amb motiu del 40è
aniversari del centre voldria fer una
mica de memòria i portar al present els records
i experiències viscudes durant el meu pas per l’Institut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
veritat és que jo recordo bastant bé la meva experiència al Bellvitge. Jo vaig
començar els meus estudis al setembre de l’any 2009. Encara recordo el primer
dia que vaig arribar a l’Institut: un lloc totalment diferent a l’escola de
primària de la qual veníem els meus amics i jo, un lloc ple de gent nova, nois
i noies més grans que nosaltres, professors als quals encara no coneixíem ni
sabíem el que ens esperaria amb ells... És una sensació que segurament la
majoria de nois i noies vam tenir el nostre primer dia de secundària, ja que el
canvi que teníem davant ens espantava en certa manera, però també teníem curiositat per saber què
trobaríem dins aquelles parets. Han passat gairebé 10 anys però encara ho
recordo bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Recordo
que una de les coses que més por em feia era que em separessin dels meus amics
de primària en entrar a la classe. És cert que tenia ganes de començar una nova
etapa en la meva vida, però no sabia si seria capaç de trencar fins a tal punt
amb l’etapa anterior, etapa en la qual sempre havia estat amb les mateixes
persones. Afortunadament la majoria de la colla vam entrar junts al grup A.
Realment això no ens va importar a l’hora de fer nous amics, ja que en qüestió
de setmanes el nostre grupet que havia arribat des de la primària es va ampliar
i vam trobar-nos amb més nois i noies d’altres escoles del barri, amistats que,
tot i que no totes, encara avui continuen
sent-ho. Amb molts d’ells he rigut,
m’he barallat, hem fet alguna bogeria i ens hem ajudat quan hem passat un mal
moment. Si he de valorar totes les coses que vaig aconseguir en la meva etapa
al Bellvitge, possiblement aquesta és una de les més importants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No sé
fins a quin punt us puc explicar com és passar 4 anys d’ESO a l’Institut perquè
la majoria dels que esteu llegint la pantalla ho sabreu bé. Al principi costa
una mica acostumar-se al nou ritme perquè comparant-ho amb la primària (on
tenim al mestre que està gairebé tot el dia amb nosaltres i ens ho dóna tot ben
treballat) hem d’aprendre a autogestionar el nostre treball i
responsabilitzar-nos més del que estem fent, tot i que quan tenim 14-15 anys
estem pensant en tot menys en els estudis, i ho sabeu. Si us he de ser sincer,
una de les coses que més trobo a faltar és les colònies i els viatges d’estudis
que fèiem, però el que no trobo a faltar de cap manera són els deures d’estiu
que ens enviaven en acabar el curs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un
altre descobriment que vaig fer a l’Institut és la relació amb professors i
professores del centre. Aquest aspecte és un dels que més sobtarà a qui pugui
llegir aquest testimoni i no hagi passat per l’Institut, però és que fer
amistat amb una persona que t’ha d’examinar i t’ha de esbroncar quan t’ho
mereixes és possible. Sí, ho heu llegit bé, <i>amistat</i>.
Un dels valors més potents que té l’Institut és el seu personal acadèmic, els
professors i professores que cada dia ens intenten ajudar a arribar lluny en el
nostre futur i en la nostra vida acadèmica i laboral. Recordo molt bé les
primeres bronques que em van caure a l’Institut de la meva primera tutora (i
actualment una bona amiga), la professora de matemàtiques Diana Herrero. També
recordo com s’enfadaven amb mi quan no portava els deures fets o quan no
callava a classe (perquè si una cosa m’agradava era parlar i parlar a classe).
Si preguntéssiu a la professora de català Carme Torrijos i a l’ex professora de
francès Cristina Lucerón es portarien les mans al cap al recordar els mals de
cap que els vam donar en el nostre viatge d’estudis al sud de França, o cada
cop que m’oblidava la flauta dolça de la classe de música a casa o quan parlava
en català o castellà, a la classe
d’anglès, etc... Aquests són alguns dels
molts exemples de tots els moments en què si haguessin pogut, totes i cadascuna
d’elles ens haguessin enviat a casa per perdre’ns de vista, però tot això no
els va impedir que continuessin endavant amb la seva tasca com a docents i
m’ensenyessin la majoria de coses que he après fins avui dia o que em fessin
costat en un dels pitjors moments de la meva vida, i amb això no em refereixo
només a lliçons de matemàtiques o de llengua, també em refereixo als valors que
van saber transmetre. Tot i els mals de caps que els hauré donat, avui dia puc
dir que m’he emportat també amics d’entre els professors i professores del
centre, i que encara a dia d’avui em reben amb un somriure quan passo a fer un
cafè amb ells. Des d’aquí els envio a tots el meu agraïment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
acabar l’ESO va arribar el Batxillerat. He de confessar que no és l’època de la
meva vida que recordo amb més afecte: 2 anys que semblen interminables en què
una persona ha de decidir a tota màquina què vol estudiar i a què es vol
dedicar (amb quasi tota seguretat) en el seu futur, afegint el fet que s’ha de
passar la selectivitat i aconseguir una bona mitjana acadèmica per entrar a la Universitat.
Semblava que no s’acabava mai, però un cop més ens van ensenyar que res no és
impossible i vam poder treure el curs endavant. D’aquesta etapa recordo els
nervis que tots passàvem amb les mitjanes i el ritme frenètic del segon curs de
Batxillerat per poder arribar a temps a veure tot el temari abans de
presentar-nos a la Selectivitat. Si ho heu passat ho sabreu bé, no cal que us
expliqui molta cosa més (i en cas de dubte, el Ricard Vázquez us podrà
il·lustrar molt bé com va tot el procés, ja que sense la seva ajuda molts ens
haguéssim perdut en el camí!)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquestes
són unes poques de les moltes coses que podria explicar de l’Institut
Bellvitge, però és evident que 40 anys no es poden encabir en unes poques
línies, ja que histories com les meves hi ha moltíssimes, i estic segur que n’hi
haurà moltes més en el futur. La meva
última reflexió d’aquest testimoni és molt simple: recorreré a aquella famosa
frase, <i>la bellesa és a l’interior</i>. Un
edifici de 40 anys, tot i que no ho sembli, amaga al seu interior coses que val
la pena veure i experimentar, ja que jo mateix vaig trobar dins amistats,
coneixements, valors i experiències que encara guardo a la memòria i que ara he
compartit en aquestes línies amb tots vosaltres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">ALBERT SÁNCHEZ GUERRERO<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">20 de maig del 2017<o:p></o:p></span></b></div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-3015104027057636672017-05-19T07:55:00.002+02:002017-05-23T16:04:08.341+02:00Simpàtica salutació d'un exalumne de la 2a promoció<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Buenas tardes. </span></i></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i></i></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></i></div>
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></i>
<div style="text-align: justify;">
<i><i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Que recuerdos, soy Juan Garrido, de la segunda promocion del INB 3 Bellvitge. Muchos recuerdos, como no. Hoy precisamente nos hemos visto en una comida que hacemos dos veces al año 4 compis de esta promo que nos hicimos grandes amigos. Santi Moreno, Carlos Castillo, Miquel Ventura y yo mismo. Esperamos ver a mas compis el dia del aniversari para compartir mas recuerdos. </span></i></i></div>
<i>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un saludo.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</i><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666;"><b>SALUTACIONS CORDIALS A TOTS VOSALTRES. COMPTEM AMB LA VOSTRA PRESÈNCIA EN LA GRAN TROBADA DEL DIA 9.</b></span></div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-7497258529430317542017-05-17T22:07:00.001+02:002017-05-22T17:30:26.915+02:00Sopar d'alumnes de la primera promoció <div style="text-align: justify;">
Divendres passat els i les alumnes de la primera promoció de l'institut van fer un sopar de retrobament al qual vam assistir algunes de les professores actuals el centre. També van ser presents dos antics professors seus actualment jubilats. Aquests primers alumnes del nostre institut han mantingut actiu el contacte (es van veient regularment) i tenen molt vius els records d'aquells temps, difícils i intensos. Van projectar moltes fotos d'excursions i viatges i van fer un recull de les músiques famoses de la seva adolescència en aquells finals dels 70 ( que ens acompanyaran, junt amb les músiques de la resta de dècades viscudes, el dia 9 durant la nostra trobada ). La foto de grup és el testimoni gràfic d'aquesta emotiva vetllada.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span id="goog_1018647231"></span><span id="goog_1018647232"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYRWpL-nGOhCjozWaFSHSvAyfiIUkIDq984_zVLtcC2s0hZDC6FoaelfeekzlAqBmaX4MLBs8kfGM4bwunxW9mZOrv-ZZ_vtMKKrCLTX3-uwG0Q6EIb7bxYJ1TqbAAG1Jsm54OSTZxJiE/s1600/foto+77.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYRWpL-nGOhCjozWaFSHSvAyfiIUkIDq984_zVLtcC2s0hZDC6FoaelfeekzlAqBmaX4MLBs8kfGM4bwunxW9mZOrv-ZZ_vtMKKrCLTX3-uwG0Q6EIb7bxYJ1TqbAAG1Jsm54OSTZxJiE/s640/foto+77.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-7981786262037312012017-05-16T16:28:00.001+02:002017-05-23T16:01:30.563+02:00Testimoni de Noemí García, exalumna que també va fer aquí pràctiques d'Integració Social <span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Noemí va estudiar des de 1r d'ESO a 2n Batxillerat ( de 2003 a 2009) i posteriorment va fer les pràctiques de GFGS d'Integració Social durant uns mesos del curs 2013-14. També té una experiència dual al nostre centre. Ens ha fet arribar el seu testimoni, cosa que li agraïm moltíssim. </span><br />
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Em dic Noemí García i tinc 26 anys. <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El meu pas per l'Institut de Bellvitge
va començar l'any 2003 quan vaig començar el primer curs d'ESO, la meva tutora
aleshores era la Mercedes González (professora d'anglès). <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Recordo els 4 anys d'ESO i els 2 de
batxillerat amb molta estima, per exemple el professor de mates, el Carlos
Garcia que algunes tardes a la setmana ens ajudava a preparar-nos per "les
proves cangur", més tard vaig tenir l'Amadeu Reverter. El Lluis Fornons,
el primer professor de Castellà que vaig tenir a l'institut, el van seguir el
Pasqual, el Dani, el Josep Lluis Budria i el Manuel Merino. La Laura Roca, professora
de francès, que ens va dedicar tardes senceres, per tal d'ajudar-nos a preparar
els exàmens oficials de francès, gràcies a ella vaig aconseguir el nivell
oficial de francès DELF B1. La Marisa Díez, la Lili i la Carme Torrijos del
Departament de llengua catalana, vaig tenir a les tres com a professores de
Català i, a més, a la Carme com a tutora a tercer. La Dolors Busquets a classe
de música i molts més dels quals guardo un bonic record, molts jubilats i
d'altres que encara resten a l'institut. <o:p></o:p></span></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A més, vaig fer el CFGS d'Integració
Social i les pràctiques del cicle les vaig realitzar entre 2013-2014 a
l'Institut de Bellvitge. Aquest pas em va permetre veure molts canvis tant de professorat
com d'alumnat que hi ha hagut al centre. Però tot i això, m'agradaria deixar
constància de que, tant els 6 anys a
l'institut com els mesos que vaig fer pràctiques, m'han permès emportar-me un
bon record tant dels meus companys com dels professors que vaig tenir i, com a veïna
del barri de Bellvitge i exalumne de fa ja 8 anys, estic orgullosa de dir que
vaig estudiar a l'IES BELLVITGE.</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-67187853199810624482017-05-16T16:14:00.001+02:002017-05-20T14:01:50.502+02:00Testimoni d'uns alumnes de la promoció 1985-89Hem rebut el testimoni de dos antics alumnes de la promoció 1985-89. Ens han adjuntat unes fotografies. Tot i que no són de gaire bona resolució, s'aprecia bé que una d'elles és feta a la classe. Veiem com les aules eren idèntiques a les actuals. Crec que aleshores les taules i les cadires, que eren molt petites, eren de color groc. Moltíssimes gràcies per les vostres afectuoses paraules!<br />
<span style="font-size: 14pt; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-size: 14pt; text-align: justify;">Hola a todos,</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Somos Jordi Vicente Miret y Jorge Lahoz Blasco, antiguos alumnos del
Instituto de Bellvitge durante los años 1985-1989, y aprovechando su 40
aniversario, queremos escribir unas líneas de agradecimiento a todos los
profesores de este Instituto Público.</span><span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Fue durante esos años cuando nos jugábamos nuestro
futuro y gracias a las bases y métodos aprendidos en el “Insti” los dos pudimos
acceder a la universidad y conseguir acabar nuestras carreras de ingeniería, que
finalmente nos servirían para entrar en el mundo laboral.</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkJmZAprzhAwTHy_pV-7zSBbB_0Qi_f_vAbvY4RE_ZuceqOEmCpaQI6izzd8APOSa6lIlABhChxFUKVcXWCAlrSE6Ztvts8yeTdPvrQRElvB7PZCC1oCnJAdF2dj2wwB2apTJbYQA6ND4/s1600/FOTO+CLASSE.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkJmZAprzhAwTHy_pV-7zSBbB_0Qi_f_vAbvY4RE_ZuceqOEmCpaQI6izzd8APOSa6lIlABhChxFUKVcXWCAlrSE6Ztvts8yeTdPvrQRElvB7PZCC1oCnJAdF2dj2wwB2apTJbYQA6ND4/s400/FOTO+CLASSE.jpg" width="400" /></a><span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">No fueron años fáciles, tampoco lo son ahora, por
eso nos gustaría dar testimonio de nuestra historia y explicar que es posible
salir del Instituto de Bellvitge con unas bases que permiten alcanzar cualquier
nivel de conocimiento técnico y profesional que uno se proponga. </span><span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">En agradecimiento a nuestros profesores de aquella
época (Lidia, Paqui, Bermudo, Mecha, Andreu, Montoto, etc…) simplemente
expresar que nosotros no les olvidamos ni olvidamos los recuerdos del Insti :
los viajes de fin de curso (París, Bruselas, Amsterdam), las fiestas en el
Lenon’s, las campanas en el pirulo, las huelgas al PSOE, los exámenes, la
tensión, el aburrimiento, el conocimiento…..</span><span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">En defensa de <st1:personname productid="la Enseñanza Pública" w:st="on"><st1:personname productid="la Enseñanza" w:st="on">la Enseñanza</st1:personname> Pública</st1:personname>
Catalana.</span><br />
<span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Muchas gracias. </span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTaou7qmTGUtfibZBozree7YYT_ZGnstO7Kp-v60lWFAfQkCMoEgBFlAZ3dTbXwPG6BVrNs8XY8GojvEutoRbAn9Qiw8KQClwLJEJarg1DIqr-C0kJB94-gAXZ8Zjj9sr5os5yxyg1KyY/s1600/FOTO+VIATGE.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTaou7qmTGUtfibZBozree7YYT_ZGnstO7Kp-v60lWFAfQkCMoEgBFlAZ3dTbXwPG6BVrNs8XY8GojvEutoRbAn9Qiw8KQClwLJEJarg1DIqr-C0kJB94-gAXZ8Zjj9sr5os5yxyg1KyY/s640/FOTO+VIATGE.jpg" width="640" /></a><span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span>
<span style="font-size: 18.6667px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-size: 18.6667px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-75773671089247191342017-05-07T17:28:00.005+02:002017-05-20T14:02:02.096+02:00I esperem més canvis<div style="background-color: white; border: 0px; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 15px; margin-bottom: 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737;">L'institut ha estat seleccionat a la CRIDA 2017 de La Fundació Bofill per repensar els espais escolars. És per això que hem dut a terme un treball col·laboratiu que ha implicat tota la comunitat educativa. Hem anomenat el nostre projecte </span><b><span style="color: red;">VASSARI 21</span></b><span style="color: #373737;">. El nom s’inspira en el Corridoio Vasariano de Florència.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 15px; margin-bottom: 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Pretenem millorar les possibilitats dels passadissos del centre com a mitjans d’exposició i de museïtzació del treball per projectes i de les obres artístiques que fa l’alumnat.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 15px; margin-bottom: 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737;">Podeu seguir en aquest enllaç al </span><a href="https://blocs.xtec.cat/vassari21/"><b><span style="color: red;">BLOG</span></b></a><span style="color: #373737;"> del projecte les diferents fases en què s'ha desplegat. Hi veureu fotos i explicacions detallades de tot el procés.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 15px; margin-bottom: 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737;">El projecte té també associat un</span><span style="color: red;"> <a href="https://twitter.com/BarredaAdela"><b><span style="color: red;">TWITTER</span></b></a></span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: georgia, "bitstream charter", serif; font-size: 15px; margin-bottom: 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Moltíssimes gràcies als arquitectes <span style="font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-style: normal;">Àngels Amorós i Xabier Arztazcoz per tota la vostra ajuda i als professors i professores, alumnat i AMPA per implicar-vos-hi amb tant entusiasme. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbAvrCMS_kQmB-qgwm_-p7d8Yyex2pSpJUhmemi6DYZeMxOkfiZGcqivEG3LP9p7z6H9uHzPb6R07FbjipqAzftWe21Ft7bQQBZt_jGBK9oUOxryEOJo2xyebGELdHvYnifwc_N3uBbpg/s1600/maqueta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbAvrCMS_kQmB-qgwm_-p7d8Yyex2pSpJUhmemi6DYZeMxOkfiZGcqivEG3LP9p7z6H9uHzPb6R07FbjipqAzftWe21Ft7bQQBZt_jGBK9oUOxryEOJo2xyebGELdHvYnifwc_N3uBbpg/s400/maqueta.jpg" width="300" /></a></div>
El prototip final és <span style="border: 0px; font-family: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">una metàfora del que els i les alumnes viuen en el seu pas per l'institut, des de 1r d’ESO fins a la porta d’entrada a cicles formatius o a la Universitat. Senten que creixen cap amunt, com un arbre, des de les arrels quan són a 1r fins a la copa, quan són als cursos superiors.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
La paleta de colors acordada per als passadissos es basa en ocres a la planta baixa, verds a la primera i celestes a la segona.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
L’acompanya la representació d’un arbre que puja paret amunt. </div>
<div style="background-color: white; border: 0px; font-family: "helvetica neue", helvetica, arial, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: red; font-family: "georgia" , "bitstream charter" , serif; font-style: italic;"><b>Esperem que ben aviat nous canvis i millores al nostre institut siguin una realitat.</b></span></div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-65902117736065607532017-05-01T22:00:00.000+02:002017-05-06T18:04:22.741+02:00Instituts iguals, diferents intervencions.<div style="text-align: justify;">
El nostre institut és idèntic al primer que va haver a Cerdanyola del Vallès, inaugurat el curs 1977/78, que posteriorment es va anomenar El forat del vent. Mireu aquesta fotografia aèria treta de google maps. És diferent l'orientació, però són evidents les similituds.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJCZ_l6VsHoV8mtBJW7h58FtdoLIqZB3whKIqlm_zbLYTXtx63I-PT4wK8dXtylRlY2OMA1mSVUZOkp0BmwND8RoTyIUp-vN6CSnxXsWYEjMbL1L9sNZrTB8jqYzm4DnMWvDZE1krwiJs/s1600/DosInstitutsIguals+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJCZ_l6VsHoV8mtBJW7h58FtdoLIqZB3whKIqlm_zbLYTXtx63I-PT4wK8dXtylRlY2OMA1mSVUZOkp0BmwND8RoTyIUp-vN6CSnxXsWYEjMbL1L9sNZrTB8jqYzm4DnMWvDZE1krwiJs/s640/DosInstitutsIguals+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZaloAxU4ZzEhSd8it6JGwqS9wjnE2BcN4qkv0JPX3FF3t2mBM3lu1fOInipm-26xvNy6dCd7CoWxUUvpSpbJ1tKqNz61kCb9OcPVjsleX4enMzH_aG0v7_YRL1gCGloJts1USZVjBb9o/s1600/20170501_113340+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZaloAxU4ZzEhSd8it6JGwqS9wjnE2BcN4qkv0JPX3FF3t2mBM3lu1fOInipm-26xvNy6dCd7CoWxUUvpSpbJ1tKqNz61kCb9OcPVjsleX4enMzH_aG0v7_YRL1gCGloJts1USZVjBb9o/s320/20170501_113340+%25281%2529.jpg" width="320" /></a>S'aprecia poc, però a l'institut El forat del vent han adossat dues escales d'emergència a cada una de les ales a banda i banda de la de l'entrada. </div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6THemxZBnyg_ZnhkBkNbuMji8b1Gp1wgaoJO8wInXUcTKnEPokI_c-R7kBf3hjUuMVZknO8M3DLBdy3iZPIR2MYVhyphenhyphensHlIy_xO2cyR18ERmyWPecNDfMDy8UOgFIXFjc7kXAmorB7Ir4/s1600/entrada+Forat+del+vent.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6THemxZBnyg_ZnhkBkNbuMji8b1Gp1wgaoJO8wInXUcTKnEPokI_c-R7kBf3hjUuMVZknO8M3DLBdy3iZPIR2MYVhyphenhyphensHlIy_xO2cyR18ERmyWPecNDfMDy8UOgFIXFjc7kXAmorB7Ir4/s200/entrada+Forat+del+vent.jpg" width="200" /></a>A les fotografies següents veiem bé una d'aquestes escales, com han disposat ells l'entrada del centre i apreciem també que al vestíbul han guanyat molta llum. </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhctRlQemXCtwJc5dRUvnL4VUtMtzTN5JoZpcoUnywbErOSuT5lO4gQvZP-YrSC4l03iabtEAYurbCJqKIEgojd0QDPKdyrIBKuqEKaFc9AYDAybT0P72sUmRqYU9WB-HV5rYVVxvD-H_k/s1600/Vest%25C3%25ADbul+Forat+del+vent.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhctRlQemXCtwJc5dRUvnL4VUtMtzTN5JoZpcoUnywbErOSuT5lO4gQvZP-YrSC4l03iabtEAYurbCJqKIEgojd0QDPKdyrIBKuqEKaFc9AYDAybT0P72sUmRqYU9WB-HV5rYVVxvD-H_k/s200/Vest%25C3%25ADbul+Forat+del+vent.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-18307258196091320862017-04-29T16:13:00.002+02:002017-05-30T14:46:14.404+02:00El primer i l'última directors de l'institut<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT2PAstE0td2epnzO-xeRc6QhUWc5_fGg1E_EE90Rhx5gM6ktxLOR5rXU1KN5NZLyk9UWJYbddQAnQmIK7TXjh-i6y1GKtHeQUjDS3HDoIDimXH76XuuhMhVN0YfmIKnA6yTHM2Ws6Ylc/s1600/Directors.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT2PAstE0td2epnzO-xeRc6QhUWc5_fGg1E_EE90Rhx5gM6ktxLOR5rXU1KN5NZLyk9UWJYbddQAnQmIK7TXjh-i6y1GKtHeQUjDS3HDoIDimXH76XuuhMhVN0YfmIKnA6yTHM2Ws6Ylc/s400/Directors.jpg" width="225" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
El curs 1976/77, el primer de funcionament de l'institut en els espais provisionals, l'altell de l'escola La Marina i després els barracons del Gornal, la inspecció del MEC (Ministerio de Educación y Ciencia) designà JOAQUIM GRIELL, catedràtic de francès, com a director del nou centre. Ell, per tant, és el primer director i ho fou durant 2 cursos fins que va obtenir plaça definitiva en un altre centre ja que al nostre institut estava en comissió de serveis.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
Aquest curs la nova directora del centre és la professora de llatí ADELA BARREDA, amb plaça definitiva al centre des del curs 2009/2010.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
A la fotografia els veiem tots dos a l'entrada de l'institut. L'Adela ha convidat en Joaquim a les jornades commemoratives de juny.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
El Sr. Joaquim Griell és actualment jubilat després de molts anys de servei.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
En Kim Griell ens ha fet arribar aquest entranyable comentari:<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Visc entre Sitges i Nou Barris i sovint quan el tren passa per Bellvitge, em venen molts records del meu començament com a primer director, no només de l’institut sinó també del barri. Però sempre fins ara amb una certa distància.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Quan la Dolors i l’Adela em van invitar a parlar del començament de la vida de l’Institut, vaig acceptar, a l’entrada, pujant les escales em vaig emocionar, 40 anys són molts anys i un munt de vivències passades es van actualitzar. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Va ser un túrmix d’emocions, les moreres del pati, l’abraçada amb el “metge”, veure el gimnàs, la sala de plàstica, la biblioteca, el despatx de direcció. Vaig estar molt content de veure l’estat del centre i comprovar el resultat de la feina feta pel personal del centre: PAS, equip docent, de les múltiples Juntes directives i la formació i simpatia de l’alumnat.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Gràcies Adela per actualitzar els meus records.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Una abraçada a tothom</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Kim Griell</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-26283142044486389762017-04-26T19:55:00.000+02:002017-05-10T18:26:30.130+02:00Tertúlia amb una parella d’exalumnes, pares d’una alumna actual. <div style="text-align: justify;">
Merche Sanjuas i Pedro Urzainqui són els pares de la Sara, alumna de 2n d’ESO, que van estudiar BUP a l’institut; el curs 84-85 van matricular-se a 1r de BUP i tots dos van ser alumnes meus a 2n d’ESO i Merche també a 3r. Ens hem trobat per recordar vells temps, entrevista a la qual ha assistit la seva filla, cosa que ens ha donat l’oportunitat de comentar les diferències entre els sistemes educatius. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Van començar a sortir a finals de 2n de BUP tot i que no van, diguem-ne, formalitzar la relació fins a un parell d’anys més tard i fins avui, un munt d’anys després i dues filles ( l’Alba serà, espero, una nova alumna nostra en breu). Els va casar posteriorment Antonio Bermudo, el seu exprofessor de matemàtiques a l’institut en aquell moment com a regidor del barri perquè es dedicava a la política municipal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A part del nexe actual amb l’institut en ser pares d’una alumna, la seva relació amb el centre, de fet, no s’ha trencat mai. La majoria dels seus amics són dels temps de l’institut i alguns han tingut fills que també han estat alumnes nostres. Les seves referències al centre són constants. Hem estat recordant professors que ells van tenir, alguns dels quals ja s’han retirat o no treballen actualment a l’institut. I també companys seus que, malauradament, no són entre nosaltres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M’han comentat que arribar a l’institut als 14 anys, després d’EGB, significava assolir la llibertat: no hi havia el control d’assistència actual, per descomptat a l’hora del pati podien sortir. Qui volia estudiar, ho feia ( i molt ), per voluntat, per decisió. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quant a canvis considerables en el sistema educatiu, constaten que abans el que comptava sobretot per a la qualificació eren els coneixements demostrats als exàmens mentre que ara veuen que potser els exàmens no compten tant. De fet, consideren més baix el nivell ( tot i que la seva filla encara no està estudiant el nivell en què ells es van incorporar a l’institut que, cronològicament, correspon a 3r d'ESO). Abans no hi havia hora de tutoria, ni tantes sortides com ara; no es donava tanta importància a l’exposició oral (només recorden una de Geografia) ni als treballs en grup. Moltíssims alumnes per classe, moltíssims grups. Ni cal dir que no res estava informatitzat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el capítol d’aspectes que ara els consten que han canviat moltíssim, hem comentat que, per increïble que sembli, en el seu temps era permès fumar a les classes i als passadissos i fins i tot, recorden que en alguna festa de carnaval que es va fer a l’institut a més de castanyes hi havia moscatell!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWK88YRzA9qVJQerUAlvW1rh_1j7noKea3-wg5lyPn8PztOn3acagcwwHgE4I6acD2mX8S_BJTwO_lQVj5zD0o8iHUZWrIxHMRw2dvrRrcfyAetRgl5Lcj9sfJD_nAhhr9pHHOvt_sQMw/s1600/bona+blog.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWK88YRzA9qVJQerUAlvW1rh_1j7noKea3-wg5lyPn8PztOn3acagcwwHgE4I6acD2mX8S_BJTwO_lQVj5zD0o8iHUZWrIxHMRw2dvrRrcfyAetRgl5Lcj9sfJD_nAhhr9pHHOvt_sQMw/s320/bona+blog.jpg" width="245" /></a>Recorden també les festes que feien a discoteques per a recaptar diners per als viatges de 3r de BUP. Se n’havia fet alguna a l’institut, però potser per raons òbvies es va decidir no fer-ne més. I tot recordant-les hem destacat també una altra acció que van fer el curs 86-87 per anar a Roma. M’han enviat una <a href="http://40aniversariiesbellvitge.blogspot.com.es/2017/04/sufragant-viatges-de-fi-de-curs.html">Fotografia </a>que documenta aquesta acció. <br />
<br />
Per moltíssimes raons no van dubtar gens a l’hora de triar centre per a la seva filla; a part que són ferms defensors de l’ensenyament públic, el nostre institut va ser l’escollit perquè els consta el seu bon nivell i resultats i, a més, a la Sara li feia especial gràcia estudiar allà on ho havien fet els seus pares. I, tot i que això no és el més important, troben el centre molt millor, més lluminós que quan ells hi estudiaven. Una de les pintades que sí troben a faltar és la que hi havia al primer tram d’escales, un noi que semblava que queia i tots els llibres que duia anaven per l’aire. És cert que aquesta pintada va caracteritzar durant molts anys el nostre institut.<br />
<br />
Realment hem passat una boníssima estona, difícil de recollir en aquest breu escrit. Aquesta és una mostra de les relacions entranyables que es teixeixen entre persones que va més enllà del mer binomi professora-alumnes.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJgFjgmULp2PD7h1TkiQ4U3BsPkV0hmrDezkJbR-KzMBaftm2rjdNyCxXHc6MxfJ0KwNDfaWhWi6SFdaJVUALgTfpQeOkRMVlZknglrVlDC9kWwvWObDJhWR_9q5-G4asJZC7IU8R3cTA/s1600/Fitxa+Pedro+Urzainqui.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJgFjgmULp2PD7h1TkiQ4U3BsPkV0hmrDezkJbR-KzMBaftm2rjdNyCxXHc6MxfJ0KwNDfaWhWi6SFdaJVUALgTfpQeOkRMVlZknglrVlDC9kWwvWObDJhWR_9q5-G4asJZC7IU8R3cTA/s320/Fitxa+Pedro+Urzainqui.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fitxa de Pedro, oberta el curs 84</td></tr>
</tbody></table>
<span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span><br />
<span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<br />
Afegeixo, per acabar, el correu que m'han enviat després de la nostra trobada. <br />
<br />
<b><span style="color: #3d85c6;">"</span><span style="color: #351c75;">Carme.<br />Ha sido una charla muy entretenida, hemos salido con cierta añoranza de lo vivido dentro de esas paredes."</span></b><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7367535932841137176.post-57540823084764982512017-04-25T22:57:00.001+02:002017-05-01T22:01:26.677+02:00Sufragant viatges de fi de cursEl curs 86-87 els alumnes de 3r de BUP anaven de viatge de fi de curs a Roma. Per a recollir diners van intentar un rècord guiness. I van aconseguir-lo amb una filera de gairebé un quilòmetre de monedes de duros ( 5 pessetes d'aleshores) Aquest és el testimoni gràfic que m'ha fet arribar Merche Sanjuas, una d'aquelles alumnes que, finalment, no va poder anar al viatge per malaltia.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixjEakDYaHcMSaOtUWRowJHz-P2llUiITKnggRScYIUENkLl7CSHWKN7gn6eOfDbWLwVoaiI7AbEnUraw-AHKWWDamjt4_7Yz5hFaP1Q6Th_BW2x_lYmEpa82GTowONokR0tm6vaNjD04/s1600/guiness+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixjEakDYaHcMSaOtUWRowJHz-P2llUiITKnggRScYIUENkLl7CSHWKN7gn6eOfDbWLwVoaiI7AbEnUraw-AHKWWDamjt4_7Yz5hFaP1Q6Th_BW2x_lYmEpa82GTowONokR0tm6vaNjD04/s640/guiness+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Com podeu llegir, gràcies a aquesta proesa van recollir 1.174 euros actuals, a més de la glòria d'haver assolit un gran repte.<br />
<br />Carme Torrijoshttp://www.blogger.com/profile/13253436821426014632noreply@blogger.com0