L'INSTITUT BELLVITGE ESTÀ D'ANIVERSARI

VISITEU LA PESTANYA BENVINGUDA.

divendres, 21 d’abril del 2017

Experiència dual a l'institut Bellvitge. Per Pablo Castro

Sóc conserge a l'Institut Bellvitge des del 2009. Mai no m'hauria imaginat que un dia treballaria a l'institut on vaig estudiar. Per casualitats de la vida em va sorgir aquesta oportunitat a través d'un concurs oposició. I, tot i que em va costar una mica decidir-me entre continuar de professor interí d'Anglès o agafar aquesta plaça de Subaltern de la Generalitat de Catalunya, vaig saber que a partir d'aquell moment estaria molt bé al meu institut. Vaig cursar els meus estudis de BUP i COU de l'any 1987 fins al 1991. L'edifici de l'institut era pràcticament el mateix que el que tenim ara. Només han canviat alguns detalls, però el que caldria destacar són més aviat els aspectes humans del nostre centre que no pas els arquitectònics.

Una de les claus del nostre institut ha estat que no som un centre molt gran en nombre d'alumnes tot i que en alguns moments sí que es va arribar a tenir molts grups i alumnes per classe. El que més destacaria és el tracte tan proper entre professors i alumnes, cosa que fa que neixin fins i tot amistats. Ho vaig viure com alumne i ho segueixo veient ara com a treballador del centre. Veig l'entrega del professorat i el seu afany per fer-ho cada dia millor en l'ensenyament als seus alumnes. Crec que això ha fet que els alumnes ens haguem realitzat com a persones. És un procés que hem de fer cada persona individualment, però aquest recolzament a l'etapa tan difícil de l'adolescència és fonamental.

La veritat és que va ser genial quan vaig tornar a l'institut després de 18 anys. Em vaig retrobar amb molts professors meus en actiu: la Dolors Busquets de Música, el Ricardo Vázquez d'Història, la Lilí Moreu, la Marisa Díez i la Carme Torrijos de Català, la Mercedes González d'Anglès i el Fran Bello de Matemàtiques. Va ser com si no hagués passat el temps. Només em penedeixo de no haver passat abans. Sempre havia estat una mica tímid i a més a més pensava que els agafaria enfeinats o fent classe. Ara que ho visc des de fora, dir-vos que quan veniu i us veuen, els fa molta il·lusió. Els agrada que els expliqueu què és de la vostra vida, què heu estudiat o on treballeu. Crec que estan orgullosos de vosaltres i pensen que el seu esforç ha tingut un sentit. Aquest retrobament també fa reviure records i és molt gratificant.

Malgrat que se m'esborren els records del dia a dia de fa ja 26 anys, sempre em quedaran moments com la visita a la Barcelona modernista i al Restaurant Els Quatre Gats amb la Lilí, el viatge de final de BUP a Londres amb la Carme i el Joan Maria Guarch, professor d'Educació Física més conegut com "Metge", o el viatge que els alumnes de COU que fèiem Història de l'Art i Història Contemporània vam fer a Madrid amb el Ricardo Vázquez i l'Encarna Mateu. Destaco aquestes vivències d'entre les moltes que vaig tenir perquè és veritat que viatjar i veure altres coses diferents a les que veiem cada dia ens obre la ment i ens ajuda a relativitzar moltes coses. En aquells moments vaig començar a gaudir d'una llibertat que feia sentir molt bé i aquests records em van quedar més marcats. Segurament que els alumnes que han fet l'intercanvi amb Holanda m'entendran el que estic dient. Ja per acabar, penso que a aquesta societat que vivim avui dia hi ha manca de tolerància i respecte cap als altres en moltes ocasions i, per tant, hem de reconèixer l'esforç que fan els professionals de l'ensenyament per tal d'educar-nos en valors perquè així és com la nostra societat podrà continuar avançant i millorant. Sempre els estaré agraït a tots els professors i professores que vaig tenir a l'institut pel fet d'haver estat un exemple per mi. Així em vull acomiadar... amb un GRÀCIES en majúscules. A reveure!

Altres testimonis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada