Crida literària

Selecció de treballs guardonats  al concurs literari Sant Jordi 2017 que tenen com a tema comú "La meva relació amb l'institut".

TEXTOS PREMIATS DE 1r D'ESO (català)

L'INSTITUT BELLVITGE: UN CENTRE DE REFERÈNCIA PER A LA MEVA FAMÍLIA. CAMERON WORONIECKI ( 1r ESO A )

Us volia explicar l'experiència de la meva mare, que va estudiar BUP en aquest institut ( Institut

Bellvitge). Va venir el curs 1994-95. En aquell temps a Bellvitge només hi havia un institut públic. La meva mare ja coneicxia aquest edifici perquè durant molts anys l'associació esportiva Bellsport estava ubicada a l'edifici i la meva mare feia gimnàstica rítmica.

Abans començaven l'institut quan tenien catorze anys perquè primària era fins a vuitè. Alguns professors que hi havia llavors segueixen aquí des de fa molt temps i jo ara tinc molts professors que va tenir la meva mare. Avui en dia tenim molta tecnologia a les aules. També tenim robots, impressores 3D, pissarres tàctils etc.

Estem fent ara un projecte que consisteix a dissenyar uns canvis als passadissos de l'institut ja que porten 40 anys així. Hem estat seleccionats per a un concurs i si el guanyem podrem fer els canvis que vulguem. S'anomena projecte "Vasari XXI", hi estem dedicant moltes hores de classe per a obtenir un bon resultat.

Des que la meva mare va estudiar aquí, hi ha hagut molts canvis de direccií del centre. Justament aquest curs a l'institut hi ha una nova junta directiva. Això ha provocat que hi hagi alguna modificació, nous enfocaments i nous projectes.

Primer va ser la meva mare la que va estudiar en aquest institut, després la meva germana, que fa 3r d'ESO i aquest curs he començat jo. Per ara estic contebta amb l'institut i la meva mare també ja que va poder estudiar i anar a la universitat. La meva mare ara és infermera i treballa a l'Hiospital Bellvitge i jo faig primer d'ESO i també vull fer una carrera universitària.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’INSTITUT BELLVITGE

En el seu 40ê aniversari LUCÍA GAGO ( 1r ESO B)

L'institut Bellvitge és especial,

i del barri un gran puntal.

A part d'aprendre i treballar,

en activitats i concursos pots participar.

Amb professors i alumnes conviuràs,

i per a fer exposicions practicaràs,

però amb ganes i il·lusió

fins el més difícil sortirà millor.

Per Nadal, un arbre faràs

i per la classe més net, a patinar aniràs.

Si t'agrada el voleibol, apunta't,

i molt bé t'ho passaràs.

Pròximament al Camp d'aprenentatge anirem

i sobre els volcans aprendrem.

Que més dona, la Garrotxa o el Vendrell,

amb les activitats bé ens ho passarem.

També serem redactors, una revista farem,

amb moltes entrevistes a turistes

i a l'alcaldessa de l'Hospitalet

que a l'institut va venir des de l'ajuntament.

TEXTOS PREMIATS DE 2n BATXILLERAT (català)

LA MEVA EXPERIÈNCIA A L'INSTITUT. SORAYA SEPÚLVEDA ( 2n A Batxillerat)

Fa gairebé 6 anys va començar la meva aventura en aquest institut. Allà per 2011 vaig entrar per primera vegada en aquest gran edifici ple de nous companys, nous professors, noves aules; en definitiva, era un gran món per descobrir. Tot era nou per a mi i també per a la resta de companys. Aquell dia tots vam començar junts una bonica aventura, amb molta il·lusió i potser també una mica de por a tot allò que ens esperava.

Amb el pas del temps, tots aquells que vam començar junts el primer any ens vam anar separant; alguns van repetir, altres van marxar a un altre institut o fins i tot a un altre país, però també han anat entrant nous companys amb els quals vam començar a compartir nous moments.

D’altra banda, trobem els professors, aquelles persones estranyes que des del primer dia van començar a guiar-nos en aquest nova etapa del nostre viatge. Igual que passa amb els companys, alguns professors han anat marxant, han canviat d’institut, altres s’han jubilat i també, a l’inici de cada curs molts de nous han arribat .

Ara mateix, en aquest que, si tot segueix com ara, serà el meu últim any d’institut a l’IES Bellvitge, mirant enrere i recordant tots els moments compartits en aquestes aules, tant bons com mals moments, de nervis, felicitat o tristesa, em sento contenta d’haver escollit aquest centre per a cursar tant l’ESO com el Batxillerat i també per tots els amics i companys que ara tinc gràcies a això.

Després de tants anys passats a l’institut, penso que, en definitiva, tots som una gran família.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L'INSTITUT CELESTINA. RUTH CISUELO ( 2n B Batxillerat)

Fa 40 anys es va obrir aquest institut, i fa 33 anys va ser on es van conèixer el meu oncle i la meva tia que, per cert, actualment segueixen casats i amb dos fills. Anaven al mateix curs, però no a la mateixa classe, ells es coneixien de vista i mai havien parlat. A mesura que van anar passant els cursos els seus grups es van ajuntar i es van anar coneixent. No va ser aquí quan va saltar l'espurna de l'amor ni de lluny, de fet no es portaven gaire bé, però com se sol dir "el frec fa l'afecte". A ell no se li donaven bé les mates i ella era la reina de les classes de matemàtiques i física, així que va començar a sorgir la flama, però no d'amor romàntic, sinó d'amistat. A mesura que van anar passant els anys es van anar fent més i més amics, i en acabar batxillerat ( que en aquell temps es deia BUP) se'n van anar de viatge de final de curs i aquí va ser on, expectants lectors, va sorgir la petita espurna incendiària i detonant de l'amor romàntic entre ells dos. Van començar a sortir i la resta és història fins a dia d'avui.

Això em fa pensar que potser l'institut té un què de celestina, ja que jo mateixa tinc la meva pròpia història d'amor romàntic; no l'explicaré tota ja que això convertiria aquesta redacció en un mini llibre, però sí esmentaré que, com els meus tiets, jo vaig anar-me fixant en el que és el meu actual xicot i ens vam anr coneixent, també li vaig donar classes, igual que la meva tia havia fet amb el meu oncle en el seu moment, i així, a poc a poc, va saltar l'espurna una altra vegada.

TEXTOS PREMIATS DE 2n D'ESO (català)

LA MEVA RELACIÓ AMB L'INSTITUT. AINARA MÁRQUEZ. ( 2n B ESO)

La primera vegada que vaig entrar a aquest institut, tenia una mica de por i vaig tenir una impressió no gaire agradable. Tenia por per tots els comentaris que feia la gent i per la mala fama que tenia l’institut.

Però va ser al contrari: la primera classe que vaig fer amb els meus companys em va fer canviar d’opinió. Em vaig adonar que no és un institut qualsevol, sinó que és força especial, perquè tots el professors estan sempre a sobre nostre.

L’any passat anava a un institut de Sarrià que no m’agradava gens. Els mestres anaven molt a la seva. Era com si nosaltres, els alumnes, no existíssim i ho trobo una mica egoista, perquè si sempre ens diuen el que fem malament, no ens motivem i nosaltres necessitem reconeixement.

La gent d’aquest institut és molt maca. Per una vegada estic contenta amb les persones que tinc al meu voltant. Motes vegades tinc ganes de venir a l’institut només per veure els meus companys.

En aquest centre estic tranquil·la. En certes situacions tinc por o estic intranquil·la perquè, de vegades, em confio molt ja que em sento estimada, però després...Bé, no estem per parlar de coses negatives. Estic molt contenta d’on estic i d’on he arribat gràcies al canvi d’escola. Torno a ser la de sempre, torno a ser jo mateixa.

M’agradaria donar les gràcies a tots els mestres per ser com són. Gràcies a cadascun d’ells. Estic aprenent coses noves, noves formes de veure la vida i noves formes de treballar.

De veritat, moltes gràcies.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

EL BANC. SARA MERZOUKI ( 2n ESO)

Hola, em dic Clara i tinc autisme, i tot i la meva malaltia, tinc molts amics, amics, amics que m’ajuden, em respecten i que veig cada dia.

El primer dia que vaig entrar per la porta de l’institut, vaig pensar que seria molt avorrit i que no tindria amics, però no va ser així. Tampoc estava nerviosa, potser era la que tenia més raons per estar-ho, però no ho estava. Venia de molt lluny i no coneixia ningú, tot i així, vaig seguir els consells de la mare i vaig actuar amb naturalitat. Els primers dies em vaig quedar a una banc la mitja hora del pati fins que un dia, tots els nens i nenes de la meva classe se’m van apropar. D’entre ells, n’hi vaig distingir dos grups (el de les persones que passarien la majoria del temps amb mi a l’ESO i el de les persones que m’ignorarien).

(L’autisme mai m’ha preocupat ja que em considero una noia intel·ligent, llesta i divertida, però amb poca confiança en les persones).

Després d’aquell dia vaig veure que érem una gran pinya i que sortirien problemes i diversions a partir d’allò.

A mesura que va anar passant el temps ens vam anar coneixent més els uns als altres i això em va fer veure que les primeres impressions no compten.

Tan ràpid com un pestanyeig ja érem a segon d’ESO i la pinya anava incorporant noves amistats i desincorporant-ne de velles, i cada any el mateix. Ara ja sóc a quart i cada vegada, al començar un nou curs, algun nen/a de primer d’ESO està assegut al banc.

TEXTOS PREMIATS DE 4t D'ESO (castellà)

CUATRO AÑOS HAN PASADO. ALBA PIZARRO ( 4t A)

Cuatro años han pasado

Desde que llegué a este instituto

y desde el primer momento

su calidez me ha acompañado.

No por sus paredes

ni tampoco por su aspecto

sino por las grandes personas

que lleva en sus adentros.

Nunca pensé

que podría tener

tantas amistades

de diferentes nacionalidades.

Aquí he conocido

a mi mejor amiga

mi gran apoyo

en mis malos días.

Mi instituto,

es mucho más que eso

no solo enseña materias

sino que también va al sentimiento.

Te enseña a crecer,

te enseña a pensar

a respetar y valorar

en definitiva, ser mejor persona.

No quiero que llegue el día

que tenga que marchar

porque sé que esta etapa

jamás volverá a pasar.

Cuarenta años has vivido

y te quiero felicitar

ser parte de tu historia

para mí ha sido genial.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

NO DEJAR DE CREER. DANIEL MORÓN

Un consejo, nunca hay que dejar de creer,

vivir cada día como si fuera la última vez.

Experiencias e historias jamás contadas,

personas sinceras, eso es lo que en el mundo hace falta.

Miles de palabras desarrolladas,

Para que nuestras vivencias queden por siempre recordadas.

Recuerdos y relatos inolvidables,

que crean unos momentos muy emocionantes.

El instituto que me ha visto crecer,

cumple cuarenta años y no deja de aprender.

Sin los maestros y amigos hubiera sido imposible recordar,

que el tiempo pasa rápido y se tiene que aprovechar.

No hay que dejar de creer,

los alumnos siempre estamos con el miedo a suspender.

Lo principal es formarse como persona,

y tener suficientes recursos para escribir nuestra propia historia.

TEXTOS PREMIATS DE 1r BATXILLERAT (castellà)

UN MUNDO DE PASILLOS. HELENA BERMÚDEZ ( 1r A)

Pasillos vacíos

Pasillos llenos

Pasillos que guardan

Secretos ajenos.

Y yo me pregunto

Qué historias contarían

Si las paredes hablaran

Qué secretos explicarían.

Y yo me imagino

Palabras ocultas,

Palabras nunca dichas

Entre brechas y vigas.

Y en el suelo polvoriento

Veo pisadas.

Y en cada pisada

Historias pasadas.

Me entretengo en leerlas

Todas y cada una de ellas,

Pensando si, en un futuro,

de mí quedará alguna.

Decido entonces

Que un pasillo es muy pequeño,

Que para dejar pisadas

Existe un mundo entero.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

LARGOS PASILLOS, CORTAS DISTANCIAS. MERCÈ BRAVO (1r A)

Sin rumbo ni destino,

con tan solo cinco minutos,

simplemente yo camino

hasta mi tiempo agotar.

Encuentro una ventana

y me dispongo a observar

las maravillosas vistas que mi barrio me da.

Observo intrigada

fragmentos de vida,

pero no me queda tiempo,

es hora de regresar.

Esperaré una hora,

puede que más…

para poder volver

a ese bonito ventanal

que me evade de la realidad.

Han pasado varias horas

y no he podido regresar.

Puede que mañana

tenga otra oportunidad.

TEXTOS PREMIATS DE 1R DE BATXILLERAT ( català)

LA MEVA RELACIÓ AMB L'INSTITUT.   BEATRIZ GÉRBOLES ( 1r B)

Fa cinc anys, quan anava a l’escola Gornal, vam venir a l’institut Bellvitge quan feien portes obertes, i em vaig tornar boja! Volia venir a aquest institut! La meva il·lusió era arribar a cursar el batxillerat artístic. I així va ser. Quan vaig ser acceptada a l’institut Bellvitge, va ser tan emocionant com posar-se unes sabates noves, ja que mai saps on et portaran.

En aquest institut visc i comparteixo molts sentiments i emocions, com ara: la il·lusió d’aprovar, les celebracions, els jocs, l’angoixa dels exàmens, suspendre, donar ànims o rebre’n per continuar... Tot això i més, juntament amb els meus companys i professors durant cinc anys. L’institut m’ha portat i em porta nous coneixements, moltes amistats noves i un futur.

Això em fa pensar en tot el que he viscut a l’institut i el que hi visc encara. Em sento satisfeta d’haver pogut i de poder estudiar en aquest centre. L’institut és una part molt important de la meva vida, és a dir,  és com una segona casa per a mi. Aquí vaig començar a formar-me com a persona adulta i a donar els passos que m’ajudaran a construir el meu futur.

TEXTOS PREMIATS DE 1r d'ESO  ( castellà)  

ACOSADOR. DAVID PUERTAS ( 1r C) 

Crees que las vergüenzas se van con el tiempo.

Crees que las lágrimas se van derritiendo.

Crees que llorar decepciona.

Crees que la amistad deshonra.

Te ven mal, como a un animal.

Ven tu futuro sin un duro.

Tu amargura sin cura,

tus dolores sin colores.

Tus miradas son zarpazos.

No se acercan a ti.

Eres el ignorado.
TEXT PREMIAT 1r BATXILLERAT ( anglès) 
MEMORIES. SANTI GALLEGO ( 1r A) 
My relation with my school
Started like for all the childrenWas like Thatcher with the miners

And being a miner is not coolMy relation with my schoolIt was crazy, it was criminal

He was Trump, I was an immigrantAnd being a immigrant is not cool

My best memory of the school is when I crashed a kartWhen I travelled awayIn the best trip of my lifeThanks to everybody, for showing me the Netherlands