L'INSTITUT BELLVITGE ESTÀ D'ANIVERSARI

VISITEU LA PESTANYA BENVINGUDA.

dijous, 6 de juliol de 2017

Records, per Joan Maria Guarch

El nostre estimadíssim "Metge", el professor  d'Educació Física durant tants i tant anys i que encara avui dia  segueix vinculat a nosaltres com si mai no s'hagués jubilat, ens ha fet arribar un text on rememora la seva arribada al que aleshores  era "Instituto de Batxillerato Mixto nº 3".  Aquests records no només estan lligats a un temps sinó  també  a totes les persones que, com ell, van veure néixer el nostre institut, és  a dir, la resta de professors i els seus primers alumnes.  I és adient publicar-los en aquest blog per tal que romanguin en la nostra memòria. 

Estava reunit en el primer claustre abans de començar el curs a finals de Setembre, a l’Institut de Santa Eulalia, on era professor d’Educació Física des del curs 1971/72, quan em  van demanar que passés per Secretaria, ja que hi havia una trucada telefònica de la Delegació d’Ensenyament de Barcelona. Vaig contestar la trucada i em van comunicar que m’havien concedit el trasllat a l’Institut mixt nº 3 de l’Hospitalet, així com havia sol·licitat el mes de juny d’aquell any 1976. Ho vaig comunicar al director de l’Institut i vaig acomiadar-me dels que fins llavors havien estat companys i companyes meus. Recordo que hi va haver una gran sorpresa per aquest fet, i que ningú no s’esperava aquesta decisió que vaig mantenir  en gran secret fins que va ser el moment de comunicar-ho de forma oficial.
Vaig passar per la Delegació d’Ensenyament a la Plaça d’Espanya (en aquells temps era allí) i vaig parlar amb el Director de l’Institut Mixt nº 3 de L’Hospitalet qui i va dir-me que hi anés el dia següent ja que ell marxava, i fins l’endemà no hi tornaria.
El dia 1 d’octubre de 1976 vaig anar a primera hora a presentar-me al centre, i quan vaig arribar   el director,  Joaquim  Griell, m’estava esperant. Vaig prendre possessió de la meva plaça i va acompanyar-me a fer  un tomb fins al gimnàs i altres instal·lacions del Centre (pati, direcció, sala de professors –actualment és la  sala que anomenem de guàrdia que té  dos despatxos per a reunions–, biblioteca, etc.). Mentre estàvem parlant va arribar el que seria durant molts anys company del departament i un gran amic: Sergio Manzano Ausejo. Jo coneixia al seu pare que era professor a l’Institut Balmes de Barcelona. 
El gimnàs de l’Institut era de parquet, cosa extraordinària, ja que l’Institut Santa Eulalia (COPEM) no tenia aquest tipus d’instal·lació i tan  sols disposava del pati i de dos vestidors. He de dir que a Santa Eulalia érem 4 professors de l’especialitat, 2 professors i 2 professores, ja que l’educació física estava separada per sexes i els professors donàvem exclusivament classe als nois, i les professores a les noies. Això es va acabar en  arribar a Bellvitge. Des del primer dia las classes van ser mixtes, i al COPEM, en  marxar jo, també. A Bellvitge, el gimnàs estava per muntar. Recordo que el material (espatlleres, plinton, cavall, poltre, escala horitzontal, matalassos, i altres coses) estava col·locat al mig del gimnàs per instal·lar-lo. Jo coneixia un fuster i ell, després de fer un pressupost,  va ser l’encarregat d’anar-ho  muntant  tot i   endreçar  l’espai corresponent. Això va durar uns quant dies. 
Mentrestant vaig anar coneixent el companys nous que ja eren al centre, i els nouvinguts com jo. Ens vam  reunir en uns quants claustres que tenien lloc al que actualment és  la biblioteca, ja que era l’espai més lluminós del centre. No hi havia llum  i de fet no es podia fer classe ja que no teníem res de res (ni aigua, ni llum ni gas). El director va començar a demanar les altes d’ aquests serveis tant imprescindibles per començar a desenvolupar la tasca educativa que ens estava encomanada. Va ser un primer més de feina burocràtica i no precisament educativa. Al final tot va arribar. Vaig veure com feien la comesa de llum des del que ara és  el passeig entre el mercat i la plaça de la Cultura, entre les dues  pistes del pati i pel cobert actual que dona accés al pati. L’aigua i el gas van arribar més o menys per l’estil. A finals d’octubre estàvem instal·lats i començàrem a donar classes. Jo només  tenia primers de BUP. Sergio donava classe a segons de BUP els  2 primers restants.  El curs següent va fer falta un nou professor, i va ser llavors quan va començar a donar classe Xavier Orti Almirall. De tot això fa 39 anys. Records......

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada