Els primers ordinadors a l'aula d'informàtica

L'aula d'informàtica de la planta baixa, la primera que vam tenir,  es va ubicar en un espai al costat de la biblioteca fent unes petites modificacions.

En aquest plànol de 1975 es pot apreciar que aquest espai era més petit que l'actual;  es va tirar un envà per ampliar-lo  i es va dotar d'uns ordinadors actualment ja en desús. Posteriorment la dotació informàtica de l'institut es va ampliar considerablement.
SEMBLA SER QUE, EN ORIGEN, AQUEST ESPAI HAVIA DE SER DESTINAT A SER UNA CAPELLA

La construcció de l'institut (1975-76)

Ortofoto dels terrenys on s'ubicaria l'institut.
1974. Àrea Metropolitana

Els terrenys escollits per a la ubicació de l'institut eren camps de conreu situats a uns 5 metres d’alçada per damunt del mar, solcats per les sèquies que venien del Canal de la Infanta, una  terra molt apta per a l’agricultura. En aquest sentit no ha d’estranyar l'oposició que manifestaren molts pagesos enfront de la proposta de deixar els seus conreus. En el lloc on es troba l’institut, hom recorda que hi havia una bassa on, segons explicava un ex-alumne, el seu avi anava a pescar granotes. Pel mig del passeig de Bellvitge hi passava un canal de rec. Els propietaris dels solars eren Luís Layola Rovira, Pedro Sanz i Jaime Martínez. El primer, que era regidor i president de la Cámara de la Propietat Urbana de l’Hospitalet, havia impugnat l’any 1961 el Pla Parcial de Bellvitge. Tots ells, finalment, vengueren les terres a la Immobiliaria Ciudad Condal, la qual en correspondre a terrenys d’equipaments escolars, les cediria a l’ajuntament i aquest al MEC per a la construcció de l’edifici.

El Ple de l’Ajuntament celebrat el 22 de març acordà cedir gratuïtament al MEC un solar situat a l’avinguda d’Amèrica 93-99 de 8.061 m2 de superfície, valorat en 8.534.341,92 pessetes per a la construcció d’un institut de batxillerat. El 30 de maig, el secretari de l’Ajuntament certificà que l’expedient obert per canviar la qualificació jurídica d’un solar de l’avinguda d’Amèrica 93-99 on s’ubicarà un institut d’ensenyament mitjà havia estat esposat al públic durant un mes en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament i en el Boletín Oficial de la Provincia nº 100 amb data del 26 d’abril. Amb aquest document, el Ple de l’Ajuntament, celebrat el 19 de juliol acordà “Alterar definitivament la calificación jurídica de una parcela de terreno de forma irregular y de una extensión de 8.061 m2, equivalente a 213.358,54 palmos2 ....perteneciente al solar sito en la Avenida de América números 93 al 99 desafectándola del Dominio y Servicio Público e incorporándola al Grupo de los Bienes Patrimoniales de Propios. La citada parcela linda al Norte: con edificio Torre 23 y con bloque E74. Al Este: con Avenida de América. A Sur: con bloque E75 y al Oeste con espacio verde”. El solar fou donat d’alta al Inventario General de Bienes de l’Ajuntament essent inscrit en el Registre de la Propietat. El 30 d’octubre el B.P. de la Provincia nº 260 publicà l’edicte de l’alcaldia pel qual s’havia esposat al públic durant 15 dies hàbils, l’expedient obert per cedir gratuïtament al MEC el solar sense que hi hagués hagut cap formulació en contra de l’acord municipal. El 25 de novembre l’alcalde Vicenç Capdevila demanà al Ministro de la Gobernación que autoritzés la transferència al MEC. 

Amb data del 2 de maig de 1974, membres de la Unidad Técnica del MEC de Barcelona viatjaren a l’Hospitalet per estudiar la seva construcció a l’àrea de Bellvitge El projecte  de construcció de l’edifici fou encarregat pel MEC a l’estudi d’arquitectura de Jaime López-Amor Herrero de Madrid. Tots els plànols apareixen signats en el mes de juny de 1975.

Escena de la pel·lícula Perros Callejeros, filmada a Bellvitge entre 1975 i 1976. 

                                                L'institut estava sent construït.

El 30 de juliol de 1975, el batlle de L’Hospitalet comunicà la pròxima subhasta d’obres per a construir un institut de batxillerat a Bellvitge. El 13 de novembre el BOE publicà la subhasta que s’havia fet el dia 1. Es tractava de construir un centre de 24 unitats i 960 places al polígon de Bellvitge per un import de 57 milions de pecetes. L’obra hauria d’estar acabada en el terme de 20 mesos i entraria en funcionament el curs 1977/78. La licitació de l’obra va tenir lloc el dia 4 de desembre de 1975 per un import líquid de remat de 47.708.489 pessetes. L’empresa BRYSA guanyà el concurs, essent-li adjudicada la obra el dia 6. Els arquitectes directors de la nostre centre foren Claudio Carmona, José María García Valdecasa i Marco Carbonell i els aparelladors, José Antonio Esteban, José Ramos López i Arcadio Pueyo.

I mentre s'estava construint l'edifici va començar a funcionar provisionalment el curs 76/77