Records, per Joan Maria Guarch

El nostre estimadíssim "Metge", el professor  d'Educació Física durant tants i tant anys i que encara avui dia  segueix vinculat a nosaltres com si mai no s'hagués jubilat, ens ha fet arribar un text on rememora la seva arribada al que aleshores  era "Instituto de Batxillerato Mixto nº 3".  Aquests records no només estan lligats a un temps sinó  també  a totes les persones que, com ell, van veure néixer el nostre institut, és  a dir, la resta de professors i els seus primers alumnes.  I és adient publicar-los en aquest blog per tal que romanguin en la nostra memòria. 

Estava reunit en el primer claustre abans de començar el curs a finals de Setembre, a l’Institut de Santa Eulalia, on era professor d’Educació Física des del curs 1971/72, quan em  van demanar que passés per Secretaria, ja que hi havia una trucada telefònica de la Delegació d’Ensenyament de Barcelona. Vaig contestar la trucada i em van comunicar que m’havien concedit el trasllat a l’Institut mixt nº 3 de l’Hospitalet, així com havia sol·licitat el mes de juny d’aquell any 1976. Ho vaig comunicar al director de l’Institut i vaig acomiadar-me dels que fins llavors havien estat companys i companyes meus. Recordo que hi va haver una gran sorpresa per aquest fet, i que ningú no s’esperava aquesta decisió que vaig mantenir  en gran secret fins que va ser el moment de comunicar-ho de forma oficial.
Vaig passar per la Delegació d’Ensenyament a la Plaça d’Espanya (en aquells temps era allí) i vaig parlar amb el Director de l’Institut Mixt nº 3 de L’Hospitalet qui i va dir-me que hi anés el dia següent ja que ell marxava, i fins l’endemà no hi tornaria.
El dia 1 d’octubre de 1976 vaig anar a primera hora a presentar-me al centre, i quan vaig arribar   el director,  Joaquim  Griell, m’estava esperant. Vaig prendre possessió de la meva plaça i va acompanyar-me a fer  un tomb fins al gimnàs i altres instal·lacions del Centre (pati, direcció, sala de professors –actualment és la  sala que anomenem de guàrdia que té  dos despatxos per a reunions–, biblioteca, etc.). Mentre estàvem parlant va arribar el que seria durant molts anys company del departament i un gran amic: Sergio Manzano Ausejo. Jo coneixia al seu pare que era professor a l’Institut Balmes de Barcelona. 
El gimnàs de l’Institut era de parquet, cosa extraordinària, ja que l’Institut Santa Eulalia (COPEM) no tenia aquest tipus d’instal·lació i tan  sols disposava del pati i de dos vestidors. He de dir que a Santa Eulalia érem 4 professors de l’especialitat, 2 professors i 2 professores, ja que l’educació física estava separada per sexes i els professors donàvem exclusivament classe als nois, i les professores a les noies. Això es va acabar en  arribar a Bellvitge. Des del primer dia las classes van ser mixtes, i al COPEM, en  marxar jo, també. A Bellvitge, el gimnàs estava per muntar. Recordo que el material (espatlleres, plinton, cavall, poltre, escala horitzontal, matalassos, i altres coses) estava col·locat al mig del gimnàs per instal·lar-lo. Jo coneixia un fuster i ell, després de fer un pressupost,  va ser l’encarregat d’anar-ho  muntant  tot i   endreçar  l’espai corresponent. Això va durar uns quant dies. 
Mentrestant vaig anar coneixent el companys nous que ja eren al centre, i els nouvinguts com jo. Ens vam  reunir en uns quants claustres que tenien lloc al que actualment és  la biblioteca, ja que era l’espai més lluminós del centre. No hi havia llum  i de fet no es podia fer classe ja que no teníem res de res (ni aigua, ni llum ni gas). El director va començar a demanar les altes d’ aquests serveis tant imprescindibles per començar a desenvolupar la tasca educativa que ens estava encomanada. Va ser un primer més de feina burocràtica i no precisament educativa. Al final tot va arribar. Vaig veure com feien la comesa de llum des del que ara és  el passeig entre el mercat i la plaça de la Cultura, entre les dues  pistes del pati i pel cobert actual que dona accés al pati. L’aigua i el gas van arribar més o menys per l’estil. A finals d’octubre estàvem instal·lats i començàrem a donar classes. Jo només  tenia primers de BUP. Sergio donava classe a segons de BUP els  2 primers restants.  El curs següent va fer falta un nou professor, i va ser llavors quan va començar a donar classe Xavier Orti Almirall. De tot això fa 39 anys. Records......

Reculls gràfics

DOCUMENTAL ENTRE BLOCS, REALITZAT PELS ALUMNES DE CINEMA EN CURS DE 4t  D'ESO

AUDIOVISUAL "L'INSTITUT EN UNA PARAULA"

INSTITUT BELLVITGE 40ANYS ( Powerpoint que recull  fotografies d'aquests 40 anys)

VEURE LA NOTÍCIA  DE L'ACTE INSTITUCIONAL A LHDIGITAL.CAT      ( 21/6/2017)

Impressions

Encara no disposo de testimonis gràfics de l'acte que va tenir lloc ahir, però sí puc aportar un  recull de les moltes impressions que el públic assistent em va transmetre. Diria que la paraula resum és EMOCIÓ. Les persones allí reunides sentíem que formaven part d'una història que ens unia, teníem en comú  unes aules, uns passadissos, unes parets on tots i totes havíem viscut i, alguns i algunes encara vivim, una  història col·lectiva. L'edifici, al llarg d'aquests 40 anys, ha estat testimoni mut de molts fragments de vida. A l'acte d'ahir de ben segur que tothom va recordar anècdotes viscudes, viatges, èxits acadèmics, suspensos, persones que ja no hi són, amors, discussions o distanciaments. Tot aquest munt de records ens unia com també la felicitat de ser allà i compartir aquella estona amb persones que, com tu, estimen l'institut i aprecien i valoren la feina que s'hi fa.

Tot i que l'organització de trobades com la d'ahir o el 9 demana un esforç extra i no poden ser, de cap manera, deixades a la improvisació o l'atzar, crec que  ha estat un plaer posar-hi el meu granet de sorra i  em sento recompensada en escreix en veure el goig i la il·lusió a les cares de les persones que han vingut a rememorar el seu pas pel centre

Font: lhdigital.cat

Vull donar les gràcies  a les persones que van llegir els textos seleccionats: Sonia Regadera, exalumna i mare d'alumnes actuals de 1r i 3r d'ESO;  Ricardo Castro i Àngels Coll, alumnes de la 1a promoció i Roger Castellà, alumne de 1r d'ESO i, també als autors i autores dels textos llegits, Nina Khalatyan, exalumna, Ricardo Jiménez, alumne de la 1a promoció, Albert Sánchez, exalumne, Joaquim Griell, primer director de l'institut  i Sergi Forgas, professor de filosofia.

Vull també agrair la col·laboració de  Josep Montiel , alumne de 1r de Batxillerat, conductor de l'acte, i Elena Bermúdez, alumna de 1r de Batxillerat pel seu acompanyament a piano.

Agraeixo també als alumnes de 4t d'ESO  de Cinema en curs i les seves professores Mili Esono i Dolors Busquets el documental Entre Blocs. 40 anys de l'institut Bellvitge.   

Afegeixo a aquest agraïment Emma Núñez, mare d'uns exalumnes del centre i expresidenta de l'AMPA, en especial pel seu alegre audiovisual L'institut en una paraula.  

I per últim, però no per això menys important, vull expressar el meu agraïment a la nova directora del centre, Adela Barreda, per haver entomat aquest projecte de la celebració dels 40 en el seu primer curs en la direcció.

I PER ACABAR, MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA VOSTRA ASSISTÈNCIA

Tot i que no he signat cap de les entrades que he fet en aquest blog, ara sí ho faré. Jo sóc la Carme Torrijos, professora de Llengua catalana a l'Institut Bellvitge des del curs 83-84.

Espero poder completar l'entrada amb moltes fotografies que m'arribaran.

A continuació, imatges cedides per algunes de les persones assistents a l'acte i a les quals estem molt agraïts:

Darrera trobada

TOT PREPARAT PER A L'ACTE FINAL DELS PROGRAMATS PER A LA CELEBRACIÓ DELS 40 ANYS DE VIDA DEL NOSTRE CENTRE.

CELEBREM TOTS JUNTS TOTS AQUESTS ANYS DE DOCÈNCIA, EL RETROBAMENT AMB TANTES I TANTES GENERACIONS D'ALUMNES QUE HAN PASSAT PER LES NOSTRES AULES I LA FELICITAT PER LA  FEINA FETA,  JA QUE MALGRAT LES DIFICULTATS I ELS TEMPS DIFÍCILS QUE ENS HAN TOCAT VIURE I ENCARA VIVIM HEM COMPTAT SEMPRE I SEGUIM COMPTANT AMB UN CAPITAL HUMÀ QUE ENS HA PERMÈS I ENS PERMET ENCARAR EL FUTUR AMB ESPERANÇA I IL·LUSIÓ.

US ESPEREM DEMÀ!

El testimoni de l'Emma Núñez, mare i presidenta de la nostra AMPA des de 2009 a 2016

Crec que vaig conèixer l'Emma el curs que vaig tenir al seu fill Àngel a 1r d'ESO, però ella ja s'havia abocat a l'AMPA del nostre institut i en començava a esdevenir un puntal. Des d'aleshores i fins que va finalitzar la presidència de l'AMPA perquè els seus fills, molt exitosament, van acabar els seus estudis a l'institut, he vist l'Emma tots aquests cursos duent a terme tota la feinada de la reutilització de llibres, col·laborant sempre per Sant Jordi, preparant festes de fi de curs, muntant activitats extraescolars, creant una fantàstica pàgina web que es fa ressò de totes les activitats de l'institut,  xerrades adreçades a pares i mares i sempre al capdavant de totes les nostres reivindicacions contra les retallades i per una millor escola pública. I tot això sempre amb el somriure als llavis i amb l'únic propòsit de col·laborar amb nosaltres per a aconseguir per als fills dels pares i mares que ella representava les millors condicions que tots es mereixen. Com ella diu, "gaudint de la festa amb complicitat". 
Només puc acabar aquesta entrada agraint enormement a l'Emma tota la feina que ha fet, i fa encara, pel nostre institut. AMB UN INFINIT RECONEIXEMENT extensiu a les teves companyes, les teves amigues, com tu dius (les  que són i les que van ser).

La meva mirada i allò que vaig sentir durant el retrobament del passat 9 de juny era diferent al de moltes de les persones que omplien els passadissos de l’institut aquella tarda, principalment perquè el meu vincle amb el centre és molt més recent que el de la majoria dels presents. Però he de dir que vaig gaudir enormement amb les abraçades i somriures que es dedicaven entre elles mentre recordaven, molt emocionades, temps viscuts entre aquelles parets i també al propi barri de Bellvitge.

Tot i sent recents els meus records, vaig tenir l’oportunitat impagable de viatjar en el temps fins als inicis de l’institut, en conèixer un col·lega, l’Ernesto Seuma, un dels primers presidents de l’AMPA! He de dir que escric aquestes línies com a mare dels ex alumnes David i Àngel Sotilllo i com a presidenta de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’institut des de l’any 2009 fins al  2016.

Quan els nostres fills i filles comencen la secundària, estan en un moment... diguem-ne, complex, del seu desenvolupament. Canvis físics, emocionals, socials, intel·lectuals, etc., es barregen creant un còctel sovint difícil de digerir per a tots, també per a ells. En ocasions és massa amarg o agri, altres poc dolç... Davant d' això, crec que l’ingredient que permet trobar l’equilibri en aquest còctel, perquè tant els fills i filles, com el professorat, com les famílies, ens el puguem empassar amb prou garanties per gaudir de la festa, és la complicitat entre la família i el centre. No ho crec, n'estic convençuda! I per això des del minut 1 vaig col·laborar a l’AMPA.

Vull tenir un record molt especial pel professorat amb el qual  he coincidit i especialment per l’equip directiu del centre que, casualment, va estar actiu exactament durant el mateix temps que jo a l’AMPA. Amb la Montserrat Zaera al capdavant com a directora de l’institut, han estat set anys de treball conjunt impecable on les famílies hem jugat un paper fonamental en el projecte educatiu i a les activitats que, proposades tant des del centre com des de l’AMPA, es duien a terme. Hem estat un equip on cadascú des de la seva posició sumava per a intentar aconseguir objectius comuns i amb la mirada posada sempre en els i les joves. Hem estat un equip guanyador. Un equip on sense les meves companyes de l’associació, les meves amigues, res no hauria estat possible i els meus records i sentiments no serien de la profunditat que ho són.

Gràcies per la complicitat.

Feliç i encara emocionada pel retrobament d'ahir

Van ser unes hores de no parar de veure somriures en cares reconegudes i de fer abraçades i mantenir converses amb persones el record de les quals sempre seguirà viu. Moments de reviure  anècdotes, episodis i encara recordar persones que, malauradament, ja no són aquí. Tota una tarda plena de nostàlgia del temps passat, però també de felicitat pel retrobament. 

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS I TOTES PER LA VOSTRA ASSISTÈNCIA I LA PROXIMITAT AL CENTRE I A NOSALTRES QUE VAU DEMOSTRAR 

LA NOSTRA AMPA,
MATRÍCULA D'HONOR 

40 anys després, uns quants alumnes de la primera promoció amb el seu professor de matemàtiques a la seva classe. Resolien  una  fórmula  que aleshores no van entendre.

La sempre tan activa 1a promoció. 

A continuació, imatges cedides per algunes persones que van assistir a la trobada i a les quals agraïm moltíssim la seva col.laboració per construïr aquest bloc:

Ha arribat el dia de la nostra retrobada

Falta ja poca estona per a retrobar-nos tots i totes a l'institut, l'espai comú de tots nosaltres que avui està ben  preparat per a rebre'ns i facilitar que compartim una estona de records i emocions.